PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

04 de novembre 2013

LES PLOMES MÀGIQUES

Hi havia una família que era molt pobre. Teníem quatre fills, dos nens i dues nenes. La casa on vivíem era petita, amb només un menjador estret i un petit dormitori. A fora havíem construït un petit graner on vivíem una vaca i una gallina velles, un gall intrèpid, una gata coixa i un gos molt gros. Els animals de la casa estaven tan tristes de veure als seus amos en aquelles circumstàncies que volíem idear un pla per ajudar-los. Quan va arribar la nit i tothom a la casa dormia, els animals del graner es van reunir per parlar. La vaca cada dia era més vella i va dir que ella aviat deixaria de donar llet. El gall, líder del graner, va proposar marxar tots junts cap a la ciutat i provar fortuna. I així que va dir això, va dir:
- Podem formar una orquestra amb els nostres sons.
De seguida la resta d’animals van començar a riure i van descartar la proposta del gall. El gall va decidir que el dia següent després que la lluna s’allunyés del cel marxaria tot sol a provar ventura. A la matinada després de cantar va agafar unes poques pertinències, es va acomiadar dels seus amics i va marxar. I així que va sortir pel graner, el gos va dir:
 - Deixeu-lo anar, aviat tornarà a ser entre nosaltres, sense fortuna i sense plomes.
Al cap d’uns dies el gall va arribar a un petit poble. Els carrers estaven buits doncs no es veia a ningú. El gall es va adreçar cap a la plaça del poble a prop de l’església i tampoc va veure a ningú. El gall es va estranyar de no veure a cap habitant. De prompte va sentir un soroll i es va capgirar, al seu costat hi havia un gat negre a qui va preguntar:
- Sr. gat què no viu ningú en aquest poble?
- Fa uns dies va passar pel poble un gegant molt enfadat que buscava a la seva enamorada, i com no la va trobar va embruixar al poble a un dolent malefici.
El gall molt encuriosit per la història que l’estava explicant el senyor gat, va voler saber que va passar amb els ciutadans.
- Durant dies el gegant va regirar tot el poble, de dalt a baix, de dretes a esquerres. El gegant, estava molt empipat per no trobar a la seva enamorada, que diuen que va escapar amb el fill del rei, així que com estava tan enfadat va encantar al poble amb el somni etern, i des de llavors tothom dorm.
El gall volia continuar camí i trobar els diners per ajudar a la seva família, però per altra banda li donava molta pena deixar a aquell poble tan bonic amb aquell dolent encantament. De sobte, recorda les paraules de la seva mare, si algun dia estàs molt, molt trist arrenca’t una ploma i fes-te pessigolles a la panxa. No perdria gaire temps en provar l’antídot màgic de la mare. El gall va explicar-li al gat que volia provar una formula màgica de la seva mare.
- Deixa-lo estar doncs molts amb estat els cavallers que amb volgut despertar a la gent del poble, i ningú ho ha aconseguit.
El gall tossut com una mula va empènyer al gat a què ho apropés fins a un dels habitants adormits. El gat una mica desconfiat i maliciós ho va acompanyar fins el castell on vivia el rei custodiat per la guarda real. El gall es va treure la ploma més llarga i va començar a fer pessigolles al rei. Com el rei no despertava el gat va començar a riure del gall:
- Que no veus que les teves plomes no funcionen!
Al cap d’un instant un petit soroll provinent de la boca del rei els va fer que es quedessin aturats. Quin no seria el seu desconcert quan van veure que el rei començava a balbucejar.
- Eureka – va cridar el gall. La fórmula màgica de la mare funciona.
Una a una el gall es va anar despullant de totes les plomes fins que el darrer habitant del poble va despertar. El rei content amb el gall va premiar la seva ajuda amb una suculenta fortuna.
Quan el gall va tornar al graner, i els seus amics ho van veure sense cap ploma es van quedar bocabadats. Tots plegats van començar a criticar la seva decisió de marxar i van coincidir en què el gall no havia fet fortuna. Però quina no seria la seva cara de sorpresa, quan el gall els hi va mostrar el tresor.
- Si amics no és un miratge, podrem ajudar a la nostra família. I si altre vegada veu amb un gall sense plomes penseu que és un gall amb fortuna.

Badalona, 4 de novembre de 2013

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas