25 NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

25 novembre: Dia internacional contra la Violència de Gènere

La Clara tanca els ulls i al fer-lo espera allunyar tot el dolor que esgarrifa el seu cos i la seva ànima; pateix al recordar aquell passat colpejat de paraules fosques i mans agressives. La Clara tremola.

El 25 de novembre les dones celebrem el Dia Internacional contra la violència de gènere; el proper desembre farà 10 anys que es va aprovar la Llei Integral contra la violència de gènere desenvolupada pel darrer govern socialista. Una llei eficaç que té com objectiu l’eliminació de la violència de gènere contra les dones i les nenes. Una violència que podem avaluar com una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets i la dignitat humana. Una societat democràtica que vol ser moderna ha de treballar per eradicar la xacra que cada any ens deixa dones assassinades i nens i nenes víctimes; ha de treballar les polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats des de totes les Administracions per superar les desigualtats que patim les dones i les situacions discriminatòries que ens afecten i avançar cada vegada més envers una distribució equitativa de les oportunitats. Els drets de les dones són drets humans, i la violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un obstacle perquè les dones puguem assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.

Les socialistes, un any més,  reivindiquem tornar a prioritzar la perspectiva de gènere i les polítiques contra la violència vers les dones, amb els recursos i mesures desmantellades en els darrers anys pel govern del PP. Perquè les polítiques d’igualtat d’oportunitats, d’acompanyament a la inserció laboral, d’educació, de salut i les polítiques de suport a les persones amb dependència són innegociables i necessàries per a una societat on la justícia social, la solidaritat i la igualtat democràtica són els pilars bàsics per a la humanització del nostre món.

La Clara obre els ulls sentint-se com si no formés part del món, encara viu en un espai negre, viure amb senyals de patiment en la pell, no es viure. La Clara sent com una llàgrima li rellisca per la galta i se l’eixuga amb la mà. Les seves llàgrimes encara tenen el sabor de la por i la violència, i espera impacient el sabor d’un nou despertar.

Badalona, 25 de novembre de 2014