MEFISTOFIL A BADALONA
En la platja de
Badalona s’ha plantat, un any més, el dimoni, però aquesta vegada ve amb un
llaç groc i vestit de presoner; es tracta d’una figura de fusta dissenyada amb
els elements simbòlics del procés independentista; un dimoni que inicia les
Festes de Maig amb polèmica i revonvori fent de la ciutat un espai de
crispació, amb col·lectius contraposats.
No vinc a escriure
aquest article creient que les reixes de la presó s’obriran i el dimoni polèmic
restarà lliure de la seva identitat independentista, i canviarà la seva
fisonomia, per una altra, menys violenta i més pacifica (cultural, musical o
esportiva); vinc per a què la meva opinió se sumi també a la d’aquells
ciutadans que creuen que aquesta tradicional celebració que hauria de
representar a tots els/les ciutadans de Badalona, només representa a una part,
la d’aquells, que volen una Catalunya Independent.
En l’obra de Johann
Wolfgang von Goethe, Mefistòfil, el dimoni, se li apareix al Doctor Faust, un
vell científic, cansat de la vida i frustrat per no arribar a tenir tots els
coneixements que li agradaria posseir, i és aquest el motiu que li porta a
lliurar la seva ànima al dimoni, per tal d’aconseguir la cim de la saviesa, ser
més jove i obtenir l’amor d’una bella dona; potser podríem trobar un cert
paral·lelisme d’aquesta historia amb l’actual govern de Badalona, que ha
lliurat l’ànima de la ciutat a Mefistòfil, fent-lo pregoner del procés
independentista.
El govern actual de
Badalona amb un procés participatiu obert ha fet que el seu compromís polític,
resti desaparegut al posar la seva responsabilitat en mans ciutadanes, i així
amb unes votacions que només han arribat a un 0,50% de la ciutadania s’ha
elegit un dimoni polititzat, apostant per una Badalona dividida i no per una
Badalona unida, pacífica, acollidora, creativa; per una Badalona emergent i positiva.
La nostra ciutat
necessita polítics/-ques que treballin per salvar els assoliments democràtics
basats en valors ètics (integritat, honestedat, equitat, compromís...); que
vetllin per una ciutat vinculada i no fracturada; que vulguin transformar la
ciutat engrandint la seva oferta educativa, econòmica, social, comercial,
turística, esportiva, assistencial...; polítics/-ques que tinguin Badalona al
seu cap i al seu cor i, actuïn en benefici de tots els/les ciutadans/-es.
Aquest any quan les llums de la Rambla s’apaguin al voltant del dimoni, i el
fum del foc començi a saltar al compás del piromusical, deixarè volar els meus
desitjos per a què el mal s’allunyi de Badalona, i per a què escampin aquells
governants, que fan de la qüestió identitària un dimoni malèfic pel bé de la
Ciutat de Badalona.
#PARAULESAMBAROMA
Badalona, 8 de maig de 2018
Comentaris