PARLANT AMB TU
Parlant amb tu,
Saps Quimet no em surt
del cor escriure't un article com si tu no hi fossis al meu costat, mirant-me
amb els teus ulls curiosos i riallers, així ha estat des del primer dia en què
ens vàrem conèixer a la seu del Partit Socialista de Badalona; llavors
l'Agrupació, aquella vella casa plena de sorolls, estava situada a l'Avinguda
Martí i Pujol, on ara podem gaudir de la bella Plaça Pompeu Fabra; allà on vàrem
quedar, per darrera vegada, per anar a visitar el Parlament de Catalunya, amb
motiu de la trobada que des de la Federació del PSC del Barcelonès Nord, va
organitzar el company Diputat Raúl Moreno.
A les cinc en punt de la
tarda vàrem començar el recorregut acompanyats per una guia que ens va anar
explicant la història del Parlament; vàrem pujar per unes escales senyorials, i
van arribar al saló dels passos perduts. I nosaltres Quimet sense imaginar que
aquells serien els nostres darrers passos compartits; els nostres darrers
enraonaments sobre la importància de la història del poble de Catalunya, sobre
la seva riquesa identitària, i la llàstima per veure una Catalunya dividida; vàrem
continuar el passeig i el company Raúl Moreno ens va mostrar el saló del Ple, i
il·lusionats com si fossin canalla ens van fer la nostra darrera fotografia. Al
finalitzar la visita vaig decidir quedar-me a Barcelona per anar a comprar un
llibre ("Irse" d'Esmerlda Berbel), i em vaig acomiadar de tu i ens
van donar un petó i una abraçada. Quatre dies després em donaven la noticia que
havies marxat per sempre. No me'l podia creure.
Al llarg dels anys hem
teixit una amistat plena de complicitats i de riures, que s'ha mantingut
inamovible inclús quan les circumstàncies polítiques han portat vents de forta
tramuntana, però malgrat això, el nostre vaixell ha continuat sempre en la
mateixa trajectòria. Quants moments compartits! El passat 22 de maig te'n vas
anar portant al teu cor un llarg recorregut socialista i d'entrega fidel a
l'Agrupació del PSC de Badalona, a la que sempre has estimat com si fos una
perllongació de la teva personalitat. El socialisme sempre ha estat en tu una
dimensió més del teu tarannà; l'art i el plaer d’estar a prop de les persones,
de manera humana i empàtica, intercanviant idees i paraules; has estat sempre
obert a l'experiència de les vivències humanes, de la justícia, de la igualtat,
de la llibertat; un home de bona voluntat, compromès, que ha sabut crear
vincles de sincera amistat.
Has mort a l'edat de 76
anys, massa aviat per una persona d'esperit viu. Tu que sempre has estat un
home vital, que t'has fet estimar per tothom, senzill, simpàtic; sense volar
donar lliçons de res, apassionat en l'exposició del teu ideari socialista, amb
un humor divertit que ha enriquit la gran trama de complicitats que has anat
sumant al llarg de la teva vida, i amb el mèrit de saber-les mantenir. Tu que
has estat sempre una persona generosa, amb les mans obertes, entregada de cos i
ànima a ser útil a qualsevol persona que t'hagi pogut demanar ajuda. Tu que has
sabut fer gran el microsocialisme quotidià: l'assistència a tants congressos i
a actes del Partit; els desdejunis i els preparatius de la Festa de la Rosa a
Gavà; les ampolles d'aigua per reunions i assemblees; les partides de dominó
amb els companys; els pica-pica de Nadal, els dècims de loteria, l'arbre i les
guirnaldes; les enganxades del Primer Cartell a tantes eleccions (Municipals,
Autonòmiques, Generals, Europees), i quantes coses més que han engrandit la
dita que diu que "El socialisme no és res sense sentiment", i
tu, Quimet, sempre centrat en fer les coses bé, amb bondat, amb tossuderia, amb
empenta, amb estima, de tal forma que al teu acomiadament has estat capaç de
reunir a tota la família socialista.
En la vida, hom va
prenent com a referents les persones que ens aporten experiències enriquidores;
persones que ens deixen bons records, i aprenentatges que ens ajuden a superar
els difícils moments que la vida ens presenta. Amb aquestes línies, amic
Quimet, només volia donar-te les gràcies per tants anys de sincera amistat, i
dir-te que sempre et portaré al meu cor; gràcies per haver estat un apassionat
de la vida, de l'amor, de l'amistat, del barça, dels bons dinars, dels bons
moments; de les petites coses que fan de la vida un lloc més agradable.
Mari Carmen Lozano Pareja
Badalona, 30 de maig de 2018
Comentaris