DALT LA VILA

Cap ciutat pot estar salvada sinó és estimada. Pot enyorar-se i rebre ajuda en la distància, però només pot ser preservada per aquelles persones que l’estimen des de dins; és l’amor vestit d’asfalt, trepitjades sensibles que recorren els carrers de la ciutat absorbint el seu aroma, la seva veu impresa en els rostres anònims d’aquells que l’habiten.
Quan passeja per Dalt de la Vila se sent part d’aquell lloc, d’aquells carrers amb història, d’aquells balcons flòrids. Li agrada aquest recorregut secret que li permet recrear-se en un disseny inventat de racons i de colors. Al carrer de l’església de Santa Maria ja no hi ha cotxes aparcats, acàcies, tarongers, àlbers, bancs, papereres, fanals de ferro forjat són el nou mobiliari urbà que il·luminen el camí envers el seu recorregut interior. Les botigues de ceràmica, de barro, d’artesania... conviuen en harmonia amb els vells i nous veïns, i la font de la plaça de la Constitució continua donant aigua a la canalla que hi juga als carrers adoquinats.
En aquesta part de la ciutat tot es torna tan silenciós que sembla que els seus habitants restin penetrats per la bellesa de la llum que projecta un nou futur sense oblidar-se del passat.