LA FLETXA DEL TEMPS

Com deia Unamuno si fos un objecte seria objectiva però com sóc subjecte sóc subjectiva, i en aquesta subjectivitat em submergeixo. He construït un rellotge subjectiu quines agulles són l’ànima i el pensament; és un mecanisme sensible i harmònic amb el meu cos. He decidit que deixi de ser un rellotge social, i sigui el rellotge del meu món imaginatiu. No necessita un lloc específic on posar-se, és lleuger com el pètal d’una rosa. Aquest quimèric rellotge es mou en una altra concepció del temps, més enllà dels números, és capaç d’accelerar o detenir les agulles de la segonera, de la minutera i fins i tot de les mateixes hores, quan ho considera oportú; el seu horitzó és infinit, i les seves agulles saben quina és la bona direcció. Aquest rellotge subjectiu sap aturar el seu caminar en la bellesa dels moments especials.

Comentaris

querida_enemiga ha dit…
Jo voldria un rellotge com el teu, que s'atura quan millor estàs i que passa ràpid els moments desagradables.

M'agrada molt el teu blog.