FANTASIA

Nit. Obro la finestra i, em trobo amb estrelles que em porten el seu record brillant. Escric aquestes línies, una vegada més, amb la persistent il·lusió que no sigui la darrera. Cent de paraules caminen pel meu cap i s'empenten per sortir i tornar-se veu, sé que si algun cop aquesta vida em donés la possibilitat de tornar a veure-la, m'abandonarien i s'aglutinarien totes a veure quina voldria ser la primera en sortir.
Un lloc secret imprès a les meves pupil·les continua alimentant les meves fantasies. M'hauria agradat tant acaronar la seves mans i la seva cara, a la llum de la lluna, m'hauria agradat tant ... Amagava fins avui a la meva bossa remors d'ella, que, cansats de tants silencis, han fugit a la seva recerca.