CERCA EL TEU COLOR

El món blau

El món blau és el món dels somnis, els desitjos i les esperances. Els blaus i les blaves són aquelles persones que es creuen a la vida, potser només cinc minuts o una vida sencera i fan treure de tu, allò millor que un té a l’interior. No t’apunyalen per l’esquena, ni et donen missatges contradictoris.
El món blau és el món de la sensibilitat, de la intuïció i de la creativitat; és el món dels bons sentiments. El blau, és el blau del cel i del mar, de l’alegria i del goig, de la invenció i de la fantasia. El blau és el color d’un conte explicat des del silenci de la nit; és la melodia que surt d’un instrument musical; és el cant d’un ocell; és el soroll de l’aigua de la font... El món blau té el color de la lluna i la gent que t’estima són estrelles que brillen als firmaments particulars de cadascun.
Quan la paraula blava existeix, llavor existeix l’essència d’allò que volen explicar, dir o significar. El secret de les persones com diu l’Albert Espinosa en el seu llibre El món groc (editorial Rosa del vents) “el secret no és ser de ferro o insensible, sinó deixar que et penetrin que et toquin i tornar a batejar el que sents”, que es curin les ferides d’una pèrdua, d’una decepció...
L’Albert té una màxima a la que em subscriu totalment: “si creus en els somnis, es faran realitat. Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si creus, crees”.
El fet de llegir aquest llibre m’ha fet pensar en el meu univers blau. Ell recomana que cadascun cerqui el seu color; suposo que fa temps que et vas adonar que el meu és el blau. Segons l’Albert, la definició de groc és: “es diu de la persona que és especial a la teva vida. Els grocs estan entre els amics i els amors. No cal veure’ls gaire sovint o mantenir-hi contacte”. També jo acceptaria aquesta definició per aplicar-la al blau: persona especial que es creua una vegada a la teva vida però obre en tu la porta de tots els somnis, els del nord i els del sud; no importa la distància, que no la vegis; si trobés el teu blau o el teu groc sentiràs que un desconegut t’ha marcat d’una manera distinta, i ja mai més el podràs oblidar perquè passarà a formar part de la teva història personal, encara que no el tornis a veure mai més. Sentir l’emoció i tenir la sensació d’haver trobat una persona que et marcarà per sempre d’una manera especial. No et pots imaginar com em va agradar paladejar aquestes paraules perquè em vaig veure molt identificada, en una altra part del llibre diu que els grocs et donen força per lluitar i clar tu, el meu blau, m’has donat força per tantes coses, que de moment no puc explicar, que no et pots imaginar com m’has ajudat en moments bons i en altres no tan bons. Gràcies per ser el meu estimat blau.