REVETLLA DE SANT JOAN

REVETLLA DE SANT JOAN

Con un conill a la lludriguera Àngel continua amagat i ella escopeta en mà continua la seva inesgotable cacera imaginaria. Crec que va ser Kavafis qui deia que per construir una casa nova hi havia que derrocar la vella. Anna cada dia va aixecant petites estances esperant algun dia construir el gran castell novel·lat, on viurà un príncep anomenat A. O.
Un dia més, un dia solejat del mes de juny, dilluns per ser més precís, Anna refusa el moment present per obrir una vegada més el calaix del passat. Amb una mica de nostàlgia es mira alguns dels records guardats, joies de gran valor en un món no material on els somnis són el bé més preat. Somriu al rememorar la camisa amb taques de vaca; la polsera blava eivissenca que trencava amb el conjunt d’Armani; les delicades mans de pianista; aquella veu amb personalitat que la va enganxar com si fos un imant decoratiu penjat en una nevera; un suau aleteig de papallona als llavis; una conversa llarga per telèfon i el patiment posterior pel cobrament de la factura; aquells ulls que van fer-li sentir fred i calor alhora i... Acompanyada de tots els records: aquells que ja van passar, aquells que començaran dins de poc a ser records, i aquells que un dia vindran, Anna reprenc la vida normal. Aterratge instantani al món real.
Quan surt de la feina, al rellotge de l’església de Santa Maria acaben de sonar les tres del migdia. Encara té que acabar de fer algunes compres per celebrar la revetlla de Sant Joan. Ha decidit anar a una gran botiga, allò que diuen centre comercial, camina tranquil·la i relaxada com un àngel. Avui es nota que la màgia de les bruixes li acompanya, hi ha quelcom distint a la seva mirada. Fa un dia preciós i es deixa seduir pel raigs d’un sol agosarat. Mira en direcció al cel i veu com un núvol es transforma en un gran cor; si algú li preguntés en aquest moment per on viu la felicitat li assenyalaria cap dalt. Com potser que davant de tanta bellesa els humans mirem més el terra que envers l’infinit?
Mentre passeja pels passadissos de Carrefour, fa memòria d’allò que ha de comprar: gots, tovalles i tovallons de colors, espelmes de diferents mides, per decorar la taula, i alguna coseta que segurament saltarà al carro de manera inesperada. Quan li agrada el solstici d’estiu, per fi l’estiu ha arribat! Uns gots plens de flors de mil i un colors criden la seva atenció, i pensa que en combinació amb el vermell dels tovallons formaran una atractiva parella de ball.
Sant Joan és la nit dels desitjos a la llum de la lluna, de fogueres de paraules i versos, de brindis i de petons, de grans de sorra plens de somnis i de passió; és la nit de l’amor i de l’amistat, és la nit de la màgia i del foc.
L’avantatge d’aquells als que els hi agrada somniar és que quan volem poden sortir o entrar ràpidament de la lludriguera.

FELIÇ REVETALLA DE SANT JOAN

Badalona, 23 de juny de 2008


Comentaris