CRISTALL D'ÀNIMA

Cristall d’ànima

Ressuscito la teva imatge,
els teus ulls de cristall,
les teves mans virtuals,
l’esplendor de les teves paraules.


Abandono a la nit
les cendres escampades,
les dubtes fugitives,
les resistències obsessives,
que m’allunyen de tu.


Desxifro entre línies les teves senyals,
un mot inventat,
un personatge creat,
un lloc especial.
Entenc el teu missatge: deixa’m.


Miro la pantalla blanca:
un cos angelical,
un món harmònic,
un temps infinit.
El blanc es torna mar.


Silenci vestit de fred
de blau i de gel,
de mirall trencat,
de hores mortes.
Al davant, l’horitzó. Lluny.
el silenci em recorda allò que mai he viscut.


Torno vençuda d’una recerca incessant,
demà, un altre dia, tornaré a la lluita,
i la creença guanyarà al dubte,
i l’esperança trobarà el camí
de la victòria i l’amistat.