PETITA FELICITAT QUOTIDIANA

Petita felicitat quotidiana,

que passes tan desapercebuda;
avui et rescato dels teus silencis diaris
que acompanyen la meva existència.
I crido en alt la senzillesa dels teus fets:
mentre observo el primer raig de sol,
mentre m’aixeco del llit i el cos em respon,
mentre pren el primer cafè del dia,
mentre miro com dormen els nens abans d’anar a escola,
mentre reg les flors a la terrassa,
mentre miro la vellesa visible dels pares
mentre sento com l’harmonia em cobreix de tranquil·litat.
Moments amb ànima
que passen ràpids com l’aigua d’un riu.
Moment de vida
que criden ser alliberats del seu anonimat.
Petita felicitat quotidiana,
plena de possibilitats infinites
continua delectant-me amb els teus sabors.

Badalona, 21 de setembre de 2010