PAISATGE INCERT

PAISATGE INCERT

El verd dels camps
sembra aquest instant
d’arrels encobertes
de desig i d’emoció.

Bri a bri,
tija a tija
s’aixeca tímidament
des de la humida terra
un sentiment desconegut
que aixeca la mirada al cel,
amb ulls de primavera.

Damunt la terra fresca
escampa somriures,
penja petons
que el vent s’endu i
acarona tresors ocults.

Secretament,
s’alimenta de petons
que saben a mel d’abella
i a llet d’ovella.

Mira’m. Sóc una petita herba,
que creix en silenci
entre les branques del gran arbre.
Observa com tremolen
les fulles escampades
que neixen de l’impuls
d’aquest paisatge incert.