TRAJECTE BREU DE LLARGA DURADA

TRAJECTE BREU DE LLARGA DURADA,

El dia 2 de febrer de 2011, l’Elena, es va aixecar del llit com cada matí, es va dutxar, va prendré un cafè amb llet, es va pintar i es va arreglar airosament. Al sortir al carrer es va donar compte que plovia i va tornar a casa per posar-se l’impermeable de color vermell. A dos quart de nou havia arribat a l’estació de metro de Passeig de Gràcia. El metro va sortir amb puntualitat. L’Elena es va asseure al costat d’una senyora gran que estava immersa en la lectura d’una notícia, sobre les series de televisió, que deia: “Nunca llueve a gusto de todos en “La República”. L’Elena també es va posar a llegir al costat de la senyora: “Todos sabemos que la derecha sólo atenderá los derechos de unos pocos, por eso soy miembro del partido socialista”. La senyora gran va aixecar la mirada del diari i adreçant-se a l’Elena li va explicar: - a l’any 1982 el meu marit va patir una estranya malaltia, i els metges que el portaven a l’hospital del Mar en Barcelona van dir-nos que només hi havia un hospital on podria haver-hi alguna possibilitat de millora, i ens van enviar a l’hospital Ramón y Cajal de Madrid; no et pots ni imaginar les despeses que això comportava, els viatges, les estàncies, els tractaments, i va ser gràcies als socialistes que varen establir el sistema de sanitat pública, que el meu marit va poder ser tractat en aquell hospital.
Sense cap mena de dubte la llei general de sanitat pública, va ser un dels llegats més importants del primer govern socialista, va suposar un pas molt important per garantir el dret de tots els ciutadans a l’accés equitatiu als serveis sanitaris de qualitat. Aquesta llei va contribuir a la millora de l’estat de salut de la població, i va ajudar a la correcció de les desigualtats socials.
En arribar a l’estació de Pompeu Fabra a la ciutat de Badalona, la senyora es va acomiadar de l’Elena amb un aire maternal. Al carrer ja no plovia i un sol tímid va deixar entreveure alguns raigs esquerrans!