O SOLE MIO

Caminem i mirem cap el sol. El temps és un element important per a què les persones sortim a passejar pels carrers de la ciutat. Als ciutadans i ciutadanes de Badalona ens agrada que a la ciutat llueixi el sol, potser per alguns això soni a metàfora llunyana, però si ens fixem veurem que el sol de Badalona el tenim molt a prop; només cal fixar la retina: apropar-se a la platja i olorar l’aroma del mar; mirar l’infinit que es delinea al final del pont del petroli; el so de la música que s’expandeix des del conservatori; els teatres, la cultura i l’any Pompeu Fabra; la imatge de la Venus velada darrera el mirall del Museu; els parcs amb la seva responsabilitat de dotar de bellesa a la ciutat; els racons històrics a Dalt la Vila; els vint-i-vuits barris que configuren la bellesa del seu cos. I són aquestes algunes de les sensacions on els/les ciutadans podem valorar com batega el cor mediterrani de la ciutat. Escodrinyar el rostre de Badalona, aquesta ciutat que a vegades sembla blava; a vegades, marronosa, i fer recompte: el Nadal màgic que ha fet possible que la il·lusió i l’alegria tornessin als seus carrers; la construcció de l’hotel del Port; la cessió de terrenys per la construcció de noves escoles; l’adquisició de nou mobiliari urbà; l’aprovació d’un pressupost força social. Crec que si aquests fossin alguns dels planetes que fan lluir la ciutat no estaria mal ressaltar que els planetes s’han alienat bé a Badalona. El sol que llueix, en aquest fred hivern, vol que la vida ciutadana transcorri plàcidament, que els carrers hi siguin nets, que es pugui caminar amb seguretat i confiança, i que en mig de grans tragèdies saber que hi vius a una ciutat solidària i hospitalària. Després d’aquest balanç un passeig per la Rambla, com si fos un dia d’estiu, deixant que els raigs de sol s’asseguin en algú racó de l’anima. A Badalona llueix el sol.

#paraulesambaroma

Badalona, 30 de gener de 2019