LA DANSA DE LA NOSTALGIA

Et busco en la distància,
tu que em donés inspiració.
Sento com al meu interior,
sorgeix una explosió de felicitat.
Una sensació vertiginosa que em pinta els ulls,
el somriure, la pell, el cor,
i vaig tornant-me
POEMA ESCRIT
per escurçar aquesta llunyania
carregada de silencis no desitjats.


El negre i el silenci
es donen la mà,
en una dansa secreta
que ningú pot veure.
Una tarantel.la que es mou
per la seva compte,
sense que la pugui aturar
dins la intricada selva
de les meves emocions.
Ritme de tendresa en el cor,
ona dolça de melodia,
remenant-se en el fons del meu pit,
és el ball d'una nostàlgia silenciada.

El negre i el silenci

es donen les mans.