LA FOTOGRAFIA D'UN ÀNGEL
La fotografia d'un Àngel,
Miro la teva fotografia. Aquella que et va fer la meva amiga Maria Josep, el dia que vàrem quedar per prendre un cafè al bar Cayo Largo. Recordo com et vas resistir; al final, tot renegant, vas accedir.
El teu posat es nota artificial. La càmera va saber captar que no estaves gaire convençut de fer-te la fotografia. De totes maneres vas sortir molt bell. A la mà dreta se't veu acaronant un paquet de Camell. Les teves mans són delicades, suaus, semblen les mans d'un pianista. Recordo que vaig pensar com seria el seu tacte acaronant el meu cos. A la mateixa mà portés un braçalet prim de corda, de color blau, que trenca amb el teu conjunt d'Armani, els pantalons i la jaqueta amb ratlles diplomàtiques. A la fotografia només surt la jaqueta, ja que estaves assegut, però jo recordo que vaig pensar que semblaves un model de passarel·la: la camisa blanca i la corbata amb colors cridaners et donaven un toc modern i seductor. Davant la mà esquerrana es veu la tassa de cafè, encara no havies posat la sucre perquè a la fotografia es veu el sobre sense obrir. Quina llàstima que els teus vermells llavis sortissin tancats impedint que la càmera retratés el teu somriure encantador.
Miro els teus petits ulls castanys, juganers, captats per la càmera amb la força d'un huracà, la mateixa empenta que emergeix de tot el teu rostre. Els teus ulls detectivescos em parlen d'allò que va significar aquella tarda, traspassant fins i tot la barrera del paper fotogràfic. Els teus cabells negres, llargs, una mica esvalotats descansen damunt les teves espatlles donant-te un caire d'home provocador, altiu, que sap que sempre atraparà de la vida tot allò que es proposi.
Mirar la teva fotografia és una manera de recuperar les imatges d'aquell passat: les nits d'estiu, els balls, els misteris, les primeres paraules... Molt en el fons de mi mateixa, oculta en un petit racó del meu cap, s'amaga la idea que, només si cremo aquesta fotografia aconseguiré fer taula rasa d'aquella malèfica invenció que em persegueix més enllà de qualsevol de les millors realitats, però sé per altra banda que aquesta fotografia és l'única prova que em permet certificar que els àngels existeixen de veritat.
Miro la teva fotografia. Aquella que et va fer la meva amiga Maria Josep, el dia que vàrem quedar per prendre un cafè al bar Cayo Largo. Recordo com et vas resistir; al final, tot renegant, vas accedir.
El teu posat es nota artificial. La càmera va saber captar que no estaves gaire convençut de fer-te la fotografia. De totes maneres vas sortir molt bell. A la mà dreta se't veu acaronant un paquet de Camell. Les teves mans són delicades, suaus, semblen les mans d'un pianista. Recordo que vaig pensar com seria el seu tacte acaronant el meu cos. A la mateixa mà portés un braçalet prim de corda, de color blau, que trenca amb el teu conjunt d'Armani, els pantalons i la jaqueta amb ratlles diplomàtiques. A la fotografia només surt la jaqueta, ja que estaves assegut, però jo recordo que vaig pensar que semblaves un model de passarel·la: la camisa blanca i la corbata amb colors cridaners et donaven un toc modern i seductor. Davant la mà esquerrana es veu la tassa de cafè, encara no havies posat la sucre perquè a la fotografia es veu el sobre sense obrir. Quina llàstima que els teus vermells llavis sortissin tancats impedint que la càmera retratés el teu somriure encantador.
Miro els teus petits ulls castanys, juganers, captats per la càmera amb la força d'un huracà, la mateixa empenta que emergeix de tot el teu rostre. Els teus ulls detectivescos em parlen d'allò que va significar aquella tarda, traspassant fins i tot la barrera del paper fotogràfic. Els teus cabells negres, llargs, una mica esvalotats descansen damunt les teves espatlles donant-te un caire d'home provocador, altiu, que sap que sempre atraparà de la vida tot allò que es proposi.
Mirar la teva fotografia és una manera de recuperar les imatges d'aquell passat: les nits d'estiu, els balls, els misteris, les primeres paraules... Molt en el fons de mi mateixa, oculta en un petit racó del meu cap, s'amaga la idea que, només si cremo aquesta fotografia aconseguiré fer taula rasa d'aquella malèfica invenció que em persegueix més enllà de qualsevol de les millors realitats, però sé per altra banda que aquesta fotografia és l'única prova que em permet certificar que els àngels existeixen de veritat.
Comentaris