LA PARAULA DAURADA
La paraula daurada
La paraula daurada és la paraula del Déu de la creativitat, del Déu que uneix muntanyes i mars, que apropa el cel a la terra, que dóna llum on hi ha obscuritat. És del Déu que posa al descobert l'esperit vertader que amaguen les falses aparences.
_______________________________________________________________
És ell!, És ell!. El Déu de la veritat, de l'honestedat, de tots els somnis del món; és l'estrella brillant que il·lumina el pensament dels homes per a què puguin crear el seu propi camí. És el Déu de la intuïció, la força creadora de tots el sentiments, que estan escampats pel món
_______________________________________________________________
Un Déu que canta, que camina, que inventa, que imagina, que crea, que ama, i que estén tot el seu amor als humans amb la seva calor, la seva melodia, la seva mirada lluminosa, transparent; un Déu que creua els nostres ulls amb color de blau, de mar, de coses belles.
_______________________________________________________________
Un Déu creador, individual que acarona el meu llençol, el meu llit, el meu coixí, el meu quadern, el meu llapis, i el sento tan proper que el sento dins meu, aquesta nit, totes les nits, dins del meu cor.
Badalona, 30 de gener de 2008
La paraula daurada és la paraula del Déu de la creativitat, del Déu que uneix muntanyes i mars, que apropa el cel a la terra, que dóna llum on hi ha obscuritat. És del Déu que posa al descobert l'esperit vertader que amaguen les falses aparences.
_______________________________________________________________
És ell!, És ell!. El Déu de la veritat, de l'honestedat, de tots els somnis del món; és l'estrella brillant que il·lumina el pensament dels homes per a què puguin crear el seu propi camí. És el Déu de la intuïció, la força creadora de tots el sentiments, que estan escampats pel món
_______________________________________________________________
Un Déu que canta, que camina, que inventa, que imagina, que crea, que ama, i que estén tot el seu amor als humans amb la seva calor, la seva melodia, la seva mirada lluminosa, transparent; un Déu que creua els nostres ulls amb color de blau, de mar, de coses belles.
_______________________________________________________________
Un Déu creador, individual que acarona el meu llençol, el meu llit, el meu coixí, el meu quadern, el meu llapis, i el sento tan proper que el sento dins meu, aquesta nit, totes les nits, dins del meu cor.
Badalona, 30 de gener de 2008
Comentaris