EL LLIBRE

EL LLIBRE

Em resulta difícil amagar el meu vessant sentimental, però he decidit tancar amb clau la porta dels sentiments, i llançar-la al pou de la irracionalitat, per descriure't amb una certa objectivitat .

Et miro estàs quiet, tranquil i silenciós amb la resta dels teus companys, allà a la llibreria. Però tu ets diferent a la resta perquè jo et vaig crear. Tu ets el meu llibre! Tu ets el meu record! T'agafo no peses gaire, però la duresa del teu cos, de les teves tapes et permet amagar, amb seguretat, totes les imatges d'un passat no gaire allunyat. El teu vestit de color blau marí porta inscripcions daurades, va ser un disseny proposat pel senyor de la impremta, i a mi em va agradar. Et dóna un toc més senyorívol.

Ets la meva joia literària, una petita creació de bellesa plena de mots inventats; quan les meves mans acaronen les teves cobertes senten el tic-tac de la paraula escrita; el diàleg silenciós d'un personatge de ficció.

Tu ets el meu objecte, el meu regal, la meva gestació. Les teves pàgines són d'un blanc immaculat, em recorden el blanc de les muntanyes nevades, el blanc dolç de la nata, el blanc d'un llençol. Cada plana acull una petita història, una petita narració, i totes juntes han sabut donar-te la forma d'un cos pur, clar i viu. Ets un objecte inanimat, emmudit que des del teu lloc observés el meu transcórrer diari i saps que, a diferència teva, el meu temps és limitat.

Percebo la necessitat de ficar-me al teu interior. No m'equivoco, perquè sento com tu estàs d'acord, i em dones la mà per mostrar-me la teva intimitat. Llegeixo:

"Sempre hi ha alguna discrepància entre la cara pública d'una persona i allò que és privat. Crec que difícilment pot haver-hi una pràctica mental més perillosa que somniar, però sovint m'he preguntat si de no haver estat per aquest costum, per aquest esforç, hauria arribat a escriure tantes lletres alguna vegada.



Així vaig aprendre a mantenir l'interès per una història fictícia, a viure una obra nascuda de la meva pròpia imaginació, i viure en un món completament allunyat al món de la meva vida pública. M'alegra saber que hi deuen haver més persones que no es conformen en el seu interior a quedar-se damunt la pell del conill sinó que volen endinsar-se en allò que no es veu, i preguntar-se per què?
Quan vaig començar a escriure, a fer aquest llibre, es va convertir en quelcom amb vida pròpia. Mai no podré agafar-li físicament la mà al protagonista, besar-li els llavis, la boca...; malgrat això, sé que ell, existeix en algun univers paral·lel.
De totes maneres, què és la imaginació? Ningú la posseeix resta fora del nostre límit, està per sobre de qualsevol frontera física, i és molt més extensa que el nostre limitat concepte de nosaltres mateixos. El lloc on tot es crea, neix a partir d'un exquisit caos. Amb tanta confusió, vaig crear una forma, un cos, un ànima a través de les paraules, un ànima que em va atrapar des del primer instant fent-me emergir de les aigües de la irracionalitat".

I és que si aquell dia de primavera, el del certamen literari al teatre Zorrilla, no hagués quedat amb tu, Àngel, al bar Cayo Largo per prendre un cafè, aquest llibre, aquest objecte que ara reposa a les meves mans, i és la font de tot un seguit de records, probablement no hauria nascut.