SOMNIAT DE DIA I DE NIT


Somniat de dia i de nit:

La llibreria és plena, de gom a gom. La presentació del llibre l'Àngel Blau està essent un èxit. De sobte escolto una veu sonora: què em podries dedicar el llibre? És una veu forta i dolça alhora; per un instant dubto aixecar el cap per veure de qui prové aquesta veu amb tanta personalitat. A l'instant alço els ulls en un angle de quaranta-cinc graus i el miro. Davant meu em trobo, cara a cara, amb el meu somni, amb l'Àngel.

El somni transformat en realitat. Aquell projecte, aquell anhel sense possibilitat de realitzar-se que havia amagat durant tant de temps al meu cap, s'ha convertit en realitat, i jo em pregunto qui va dir que els somnis, somnis són?

Somniem quan dormim, quan tanquem els ulls i ens submergim en les profunditats d'un món oníric desconegut i sorprenent, ple de simbolismes i misteris, però també somniem amb els ulls oberts desitjant realitats projectades al nostre imaginari. A mi sempre m'ha agradat barrejar la realitat amb la ficció dels somnis i confondre'n els límits, saltar la barrera d'allò real i penetrar en un món anònim, secret i inexplorat.

Com hi ha tanta cua perquè l'autora del llibre un Àngel Blau em signi el llibre, dono una volta per la llibreria. M'aturo a la secció dels diccionaris perquè vull mirar el significat d'algunes paraules. Llegeixo: Somni m. Acció de dormir.// Acció de somniar mentre es dorm.// Les mateixes coses que se somnien.// Ganes de dormir.// Cosa que manca de realitat o fondament, projecte, desig, esperança sense probabilitat de realitzar-se. Morfeo m. mit. Déu del somni en la mitologia grega i romana, fill del somni i de la nit.

El dia ha estat esgotador. La nit ha arribat i Morfeo el déu del somni em segresta en les seves obscures profunditats. Estic en una sala gran, hi ha quadres a les parets amb motius paisatgístics, arbres, plantes..., no hi ha cases tot és vegetació. Hi ha un quadre que miro fixament; de tots, és el que més m'ha cridat l'atenció, sembla com si fos un arbre japonès, les fulles són petites i delicades, i es mouen amb moviment suau. Sento el vent a la meva cara. El percep tot amb curiositat.
Ara el somni canvia. Veig un sofà molt llarg i al final hi ha un home, i jo el miro des de lluny i sento com li dic: no ets a prop meu, estàs lluny, la teva mirada no està davant la meva. Penso que mai més no tornaré a veure'l i començo a plorar desconsoladament.

Al matí al despertar-me recordo el somni, i rumio una mica sobre el seu simbolisme. Crec que el somni em diu que quan les coses que estimo s'allunyen de mi, em fan molt de mal.

Comentaris