UN SOMRIURE ACCIDENTAL

Un somriure accidental,

Avui després de dies grisos, he rigut. Per res, per tot. Sempre ve bé. No ha sigut un somriure de riallades fortes, només un somriure tranquil. Breu, juganer, simpàtic, d'aquells que apareixen sense fer massa soroll, de manera imprevista, sense avisar.
Camino. Visc. Miro al meu voltant i sento de prop als altres, als d'aquí i als de fora. Em sento lliure i penso que tinc bones raons per continuar vivint, respirant. Potser per això he rigut avui, agraïda i satisfeta, en el començament d'un nou dia.
Escric aquestes ratlles i llanço les paraules al vent. Potser algun ulls em llegeixen i al llegir-me trobin alguna afinitat, comparteixen una part de la meva ànima, de la seva ànima.

Comentaris