ESTIC SOLA

Estic sola,

Estic sola. Per continuar escrivint,
t’anomeno, et parlo
i el teu nom
es fa matèria.

Passen els anys
i continuo cercant-te en tots els ulls,
no em dono per vençuda;
continuo esperant alguna senyal
algun silenci que em parli de tu.

Es poblen els llavis
del record i del sabor d’un bes.

Penso en les teves paraules,
el tren que passa
un cop, una vegada a la vida,
a la meva vida
el teu vagó ple d’aquí i ara.

Amb els ulls de present
continuo mirant el passat
i la teva imatge rememorada
m’estreny en la mà,
és l’ombra que habita
el meu camí de núvols blaus.

Soledat, llibertat.
Estic sola.
Soledat per recordar-te.
Llibertat per crear-te.

Les teves empremtes
d’ahir, d’avui i de demà
omplen els fulls de mots i d’invenció.

No vull renunciar a la teva existència.
Per continuar composant
necessito de tu,
d’aquesta inspiració delirant,
de la llum que sempre hi haurà
darrera de qualsevol finestra.

A l’altre costat del ventalló
continuaré escoltant les teves passes a la nit,
des de la soledat del pensament
i des de la llibertat del sentiment.

Estic sola.