EL TOT BADALONA

Cartes dels lectors
• La flassada de la indiferència
• Mari Carmen Lozano - 18/01/2012

El silenci el va trencar en Carles a l’obrir la porta de casa seva amb la clau. Ella estava asseguda al sofà impacient per saber la resposta. Només mirar-lo va saber quina havia estat la decisió de l’empresa. Finalment havien fet un expedient de regulació d’ocupació (ERE) i, havien acomiadat a 50 treballadors.

Meditabunda i trista va mirar cap el sòl i, va rumiar que no era el millor moment per donar-li la noticia de què a Badalona no es faria el Corte Inglés perquè havien decidit portar-lo a la ciutat de Mataró. Així que aquelles il•lusions que havia posat en la possibilitat de treballar algun dia en el gran magatzem també havien quedat anul•lades. Un munt de llocs de treballs esvaïts per l’aire.

En Carles i ella es miren amb ulls plens d’indignació i d’incomprensió davant la notícia. Com si estigués alienada, amb un sentiment de ràbia dins el seu cor sent com dels ulls li sobreïx el sabor salat de les llàgrimes. Ha passat, ha arribat aquest dur moment, avui comença una nova situació i, tot allò que els envolta es vesteix de negre i de por.

El dia ennuvolat s’ha apagat amb una força inesperada; mira per la finestra i veu que la lluna ha minvat; que tota la lluita ideològica d’anys enrere està aturada; que tots els seus anhels de benestar estan congelats; que els carrers estan plens d’indiferència; que els arbres hi són artificials; que hi ha cues infinites a l’oficina d’ocupació; que les carteres continuen buides de llibres gratuïts; que l’educació està essent retallada i que la sanitat va estimbant-se a pas agegantats.

Tanca la finestra i pensa que no importa qui siguin els protagonistes. Són moltes les persones que avui dia pateixen situacions difícils i, mentrestant la societat sembla viure en un estat de somnolència, coberta per la flassada de la desafecció i allunyada cada vegada més de tot allò que suposa la igualtat, la solidaritat i la justícia social entre els éssers humans.