LA DOCTORA FARRELL

A la safata d’entrada hi havia un e-mail de la Doctora Farrell. Què voldria aquesta vegada? Sempre que la doctora enviava un email al departament d’urgències ho feia amb una certa supèrbia en relació a la resta de companys de l’equip. Era patent que la humilitat, que no és una virtut molt glamurosa, no era una de les seves característiques principals. Ella no era una d’aquelles persones que saben posar-se en el paper de l’alumne per més que puguin saber, ben al contrari, li agradava mirar als altres amb una certa superioritat. Ella no era una persona oberta al treball en equip disposada a integrar el saber col•lectiu envers un fi que beneficiés al conjunt; els seus coneixements així com els seus objectius sempre estaven projectats cap el seu interès personal.
Epítecto, filòsof grec de l’escola estoica, deia: - faràs gran a un poble no aixecant les teulades dels seus habitatges sinó les ànimes dels seus habitants. Aixecaria alguna vegada la Doctora Farrell les ànimes dels seus col•laboradors obrint les finestres de la companyonia, de la creativitat i de l’honestedat?