PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

25 de setembre 2012

EL PUNT AVUI

Camino cap a la feina. De sobte una olor de pa acabat de coure m'acompanya un petit tram del trajecte. Sento la temptació d'entrar al forn i comprar-me un Donut ensucrat, però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d'una corda m'avancen per la vorera. Mentre els veig passar, amb les seves petites bates col•legials de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona.

Nens i nenes, on la seva infantesa encara resta allunyada de rancors, enveges i poders, que no saben que hi ha persones que estan treballant perquè tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l'extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social. La integritat de la nostra democràcia necessita ciutadans il•lustrats, preparats per al diàleg i oberts a posicions pròpies i alienes, en què la formació i el coneixement siguin un bé públic i les nocions d'igualtat, emancipació i democràcia no siguin reemplaçades per discursos econòmics, autonomies financeres, mercats laborals...

Per això des de l'esquerra hem de combatre amb empenta aquest dur neoliberalisme desigualitari amb el qual els actuals dirigents ens volen submergir; des de l'esquerra hem de treballar per la permanència de l'educació pública com el sistema educatiu que garanteix el dret de l'educació de tots i totes, que cobreix les necessitats de places escolars amb eficàcia i qualitat perquè tothom pugui rebre el màxim d'oportunitat en el seu aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i professional.

Abans d'arribar a la feina trobo un altre forn, entro decidida i em compro un Donut ensucrat. No m'he deixat la cartera a casa! Perquè la cartera que porto està plena de llibres d'aventures i de somnis d'igualtat.

Darrera actualització ( Dimarts, 18 de setembre del 2012 02:00 )

Publicat a

• El Punt Avui. Edició Nacional 18-09-2012 Pàgina 20



0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas