MAS RAM, LA REPÚBLICA INDEPENDENT

Mas Ram, la República Independent

Va traspassar la barrera de la urbanització privada a gran velocitat amb el seu BMW esportiu. En arribar al xalet es va treure la jaqueta i es va descordar la corbata, va tancar la blackberry i es va servir una copa de Johnnie Walker en una gran copa de vidre amb glaçons. Es va deixar caure al sofà cansat però orgullós de la seva intervenció com a President de la Junta de Propietaris de la urbanització; per unanimitat la junta havia decidit que no deixarien que l’Ajuntament portés cap endavant el projecte del Mercadona. Es va preparar un sopar ràpid, i mentre menjava no deixava de pensar en el tema: - a qui se li hauria ocorregut fer un Mercadona als seus voltants; és que no s’adonaven que amb allò trencarien amb sorolls de cotxes i amb gent estranya el transcórrer tranquil de la seva comunitat. A la reunió tots havien coincidit en no deixar-se enganyar per falsos discursos ètics respecte a l’oferta d’ocupació que aquell projecte comportava; què els importava a ells que aquella empresa pogués proporcionar treball a ciutadans de Badalona. Ell i la resta de veïns havien treballat durant molt anys per mantenir una zona de nivell econòmic alt allunyada de la resta de barris de Badalona. Mas Ram era el símbol d’un estatut, d’un estil de vida acabalat i, ells no permetrien que les seves vides es veiessin barrejada amb veïns d’altres barriades pertanyents a altres classes socials menys afortunades.

Amb la decisió ben presa, sense que se’l mogui a l’estomac cap pèl de dubte, es dirigeix cap la finestra més propera de les tres finestres que té el dormitori, sent el seu pas segur i al mirar per la finestra i veure plàcidament les torres que l’envolten pensa que la urbanització del Mas Ram és la seva petita república independent.

Badalona, 25 de setembre de 2012