LLUNA DE NIT


Estic aquí recordant-te, agafant petits bocins de fantasia, fent-me jo mateixa un vestit de lluna, amb la vora color blava i els botons amb forma d’estelles argentades. Un vestit lleuger de color blau, de mar, d’universos relluents, de somnis provocadors. Plena de goig i de vida me’l posaré les nits de lluna creixent i embriagada de felicitat m’adornaré els cabells amb fills blanquinosos i em perfumaré amb aigua de flors. T’esperaré oberta de cos i d’ànima junt al jardí que amagat tots els secrets de la nit, m’engronsaré entre els núvols i recitaré poemes d’amor.

Tu, el meu record imaginari, vens a la nostra trobada vestit d’oceans i terres llunyanes. Mirar, mirar-te, tocar-te. Omplir-te les mans amb totes les paraules inventades, sembrades a la terra, guardades en un rellotge de sol, en aquella fotografia groguenca pel pas del temps. I sentint-te tan a prop dissimular l’aire apressat dins el meu cos, el vertigen d’allò desconegut i la felicitat que em vermelleja els ulls, la pell, la boca, el cos i em converteix en la teva lluna de nit.


Badalona, 17 d’octubre de 2012

Comentaris