WHATSAPP O NO WHATSAPP

Un jove s’asseu a la taula d’un cafè amb un mòbil a la mà, no mira a ningú, està enganxat al mòbil teclejant a tota velocitat. Arriba el cambrer i li pregunta que vol prendre, sense apartar els ulls de l’aparell, li respon que una coca-cola; potser ja no espera trobar aquella desitjada espurna de la felicitat, que havien perseguit en temps passats. Un altre jove, fa dos dies, que espera impacient en una cua gegant per comprar el nou Aplle Store. Situacions quotidianes que evidencien que amb el món a la mà i la nostra intimitat a la mà de tothom caminen per un superficial món tecnificat.

Aquesta nova realitat, dinàmica, plena d’inputs, d’opinions, d’informacions, d’imatges, de sofisticats aparells tecnològics..., ha anat transformant, de mica en mica, la consciència humana en consciència artificial. Ens hem acomiadat del ser o no ser de Hamlet per rebre el whatsapp o no whatsapp de Jan Koum.

Una nova realitat que ha metamorfosejat les nostres consciències. Convertits sense saber-ho en víctimes, cerquem la culpabilitat dels nostres fets en els altres; amb un baix nivell de tolerància davant les frustracions que la vida ens presenta caminem irritats i cabrejats manifestat un alt nivell d’intolerància i insolidaritat davant les circumstàncies que no ens són alienes; ens hem conformat i acomodat i, el nostre nivell de pensament crític o reflexiu sobre el món que ens envolta ha quedat limitat; ens hem despullat de la nostra ètica personal per vestir-nos amb valors personals ambigus que resten dependents de les circumstàncies exteriors; depressius i angoixats caminem com ombres grises amb un cert grau d’insatisfacció vitalista deixant-nos atrapar per temptacions additives (compres, tecnologies, videojocs, xarxes socials...); ens hem transformat en éssers egoistes, incapacitats per guanyar en les relacions personals per tal d’abocar-nos en relacions superficials que existeixen a cop d’un clic d’ordinador.

Només transformant aquesta fragilitat infantil, amb la que ens ha cobert aquest sistema capitalista, en maduresa personal podrem tornar a responsabilitzar-nos de les nostres vides, i deixarem de ser titelles d’un sistema que no controlem i tornarem de nou a ser éssers actius, inconformistes, crítics, amb valors personals i ètics que ens permetran gaudir d’actituds ferms i eficients davant la nostra vida personal, i així aconseguirem de nou trobar la veritable espurna de la felicitat. Aquella felicitat no provinent d’un iPhone sinó de l’educació i l’estimació.

Badalona, 2 d’octubre de 2012