PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

29 d’octubre 2014

METGESSA PER L'ÀNIMA


Metgessa per l’ànima,

per paraules amb aroma

 
La porta s’obre i la doctora crida el nom de la mare. Entrem dins d’una de les consultes del Centre d’Atenció Primària de La Salut a la ciutat de Badalona. La Doctora Maria R. és una metgessa afable, càlida i cordial; ha estat la nostra doctora de família, la doctora de tota la vida; al llarg dels anys hem pogut trobar en ella la professional però també l’amiga, la confident de pors, malalties i angoixes. La doctora sempre ha demostrat que la capacitat d’empatia és el major actiu que pot existir entre el metge i el pacient; ella ha estat una metgessa de l’anima perquè mai ha separat la ment del cos i, en totes les seves visites sempre ha escoltat els nostres patiments amb atenció, fent-nos sentir ben tractats i ben atesos.

Dins el laberint de la societat, els invisibles, han decidit per qüestions burocràtiques i territorials, canviar el lloc de treball d’alguns metges del CAP de La Salut al nou CAP del Gran Sol ubicat al barri de Llefià, al·legant modificacions territorials, divisió de zones i altres arguments políticament correctes; i  així sense cridar massa l’atenció han despullat a un Sant per vestir a un altre, sense tenir en compte ni l’opinió dels metges ni la dels usuaris del CAP de La Salut. Tot es fa a costa d’algun: persones grans amb dificultats de mobilitat que ara s’hauran de desplaçar més lluny; avis als que se’ls ha trencat el vincle emocional amb el doctor que portaven, en alguns casos, més de trenta anys de relació. Però clar envoltats de fredor i d’indiferències burocràtiques a qui li pot importar aquesta mena d’actuacions on l’alè ciutadà no entela cap mirall.

La Doctora Maria visita a la mare, fa poc ha patit una angina de pit. Mentre la doctora mira l’historial mèdic, la mare li pregunta si és veritat el remor que corre a la sala de visites: - Doctora diuen que es marxa d’aquest centre. La doctora ens respons que és veritat i que resta menys d’un més perquè es faci efectiu el canvi de lloc. Ens miren en silenci i tots plegats, els pares, la doctora i jo mateixa, intentem dissimular aquell sentiment que no es pot controlar, i en qüestions de segons com si fos la projecció d’una pel·lícula ràpida sorgeix a la meva memòria les primeres consultes, jo encara era una nena i ella donava els seus primers passos al món de la medicina general; les visites d’urgència a casa; diagnòstics difícils. Patiments, malalties, dolors, dubtes, pors..., i sempre la seva mà estesa, la responsabilitat a les seves valoracions, els consells mèdics més enllà del receptari.

Només manca un mes perquè la Doctora Maria R. marxi. I estic aquí escrivint perquè allò que més m’ha agradat de tu, Maria, al llarg del temps és que estimés la medicina i creus en allò que fas amb sentiment, responsabilitat i professionalitat. Si en aquests temps convulsos hi ha que tenir fer en algú, hi ha que continuar mantenint-la en aquests metges i metgesses, abnegats, amants entregats a la seva vocació, que fan que el dolor humà sigui mes digne i més just.

 

Badalona, 29 d’octubre de 2014

 

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas