METGESSA PER L'ÀNIMA

Metgessa per l’ànima,

per paraules amb aroma

 

La porta s’obre i la doctora crida el nom de la mare. Entrem dins d’una de les consultes del Centre d’Atenció Primària de La Salut a la ciutat de Badalona. La Doctora Maria R. és una metgessa afable, càlida i cordial; ha estat la nostra doctora de família, la doctora de tota la vida; al llarg dels anys hem pogut trobar en ella la professional però també l’amiga, la confident de pors, malalties i angoixes. La doctora sempre ha demostrat que la capacitat d’empatia és el major actiu que pot existir entre el metge i el pacient; ella ha estat una metgessa de l’anima perquè mai ha separat la ment del cos i, en totes les seves visites sempre ha escoltat els nostres patiments amb atenció, fent-nos sentir ben tractats i ben atesos.

Dins el laberint de la societat, els invisibles, han decidit per qüestions burocràtiques i territorials, canviar el lloc de treball d’alguns metges del CAP de La Salut al nou CAP del Gran Sol ubicat al barri de Llefià, al·legant modificacions territorials, divisió de zones i altres arguments políticament correctes; i  així sense cridar massa l’atenció han despullat a un Sant per vestir a un altre, sense tenir en compte ni l’opinió dels metges ni la dels usuaris del CAP de La Salut. Tot es fa a costa d’algun: persones grans amb dificultats de mobilitat que ara s’hauran de desplaçar més lluny; avis als que se’ls ha trencat el vincle emocional amb el doctor que portaven, en alguns casos, més de trenta anys de relació. Però clar envoltats de fredor i d’indiferències burocràtiques a qui li pot importar aquesta mena d’actuacions on l’alè ciutadà no entela cap mirall.

La Doctora Maria visita a la mare, fa poc ha patit una angina de pit. Mentre la doctora mira l’historial mèdic, la mare li pregunta si és veritat el remor que corre a la sala de visites: - Doctora diuen que es marxa d’aquest centre. La doctora ens respons que és veritat i que resta menys d’un més perquè es faci efectiu el canvi de lloc. Ens miren en silenci i tots plegats, els pares, la doctora i jo mateixa, intentem dissimular aquell sentiment que no es pot controlar, i en qüestions de segons com si fos la projecció d’una pel·lícula ràpida sorgeix a la meva memòria les primeres consultes, jo encara era una nena i ella donava els seus primers passos al món de la medicina general; les visites d’urgència a casa; diagnòstics difícils. Patiments, malalties, dolors, dubtes, pors..., i sempre la seva mà estesa, la responsabilitat a les seves valoracions, els consells mèdics més enllà del receptari.

Només manca un mes perquè la Doctora Maria R. marxi. I estic aquí escrivint perquè allò que més m’ha agradat de tu, Maria, al llarg del temps és que estimés la medicina i creus en allò que fas amb sentiment, responsabilitat i professionalitat. Si en aquests temps convulsos hi ha que tenir fer en algú, hi ha que continuar mantenint-la en aquests metges i metgesses, abnegats, amants entregats a la seva vocació, que fan que el dolor humà sigui mes digne i més just.

 

Badalona, 29 d’octubre de 2014