LA PAPALLONA S'HA MORT
La papallona s’ha
mort
Avui és dimecres i
de moment el dia es presenta do-re-mi-fa-sol. Tan punt arribo a la feina li
pregunto a l’Aurora per la trucada que em va fer ahir a la tarda, i que no vaig
poder respondre. Em diu que ja està tot solucionat. M’explica que la nostre Cap
de Departament necessitava amb urgència uns papers, i com no els trobaven em va
haver de trucar. També em comenta que la
Cap va dir que si era necessari remourien tots els arxivadors
fins trobar-los. Se’n venen al cap les paraules de l’Empar Moliner: “deixa’t emportar
per la teva intuïció”, i la meva intuïció em diu que quelcom grinyola, i
començo a enraonar deductivament com la tieta Júlia. I de cop recordo, que no feia
gaires dies li havia explicat a l’Aurora on estaven situats aquells papers (els
que eren còpia i els que eren originals) essent jo coneixedora de la
importància dels mateixos. A més a més, sé que li vaig ensenyar a l’Aurora on
estava situada la carpeta groga per si, en algun moment, jo no hi era a
l’oficina. A més li vaig dir on estaven posats perquè sempre he cregut en el
treball en equip i en el concepte de solidaritat entre els companys; entre les
persones que treballem juntes i passem moltes hores a la feina. Però clar no
tothom comparteix els mateixos punts de vista, i no tothom té els mateixos
objectius. Perquè no és ho mateix voler arribar a un càrrec d’alta volada, que voler
fer bé la teva feina encara que sigui de menys empremta social. No m’agrada haver
de desconfiar d’ella, però quan t’has trobat que inclús una bona amiga és capaç
de vendre’t per pujar un esglaó més alt a l’escala laboral, que hi ha persones
que són capaces d’utilitzar la mentida, l’ambigüitat o inclús el desprestigi
envers els altres; es fa difícil deixar d’interrogar-se sobre quines són les intencionalitats
ocultes que niden al cor de les persones.
La porta s’obre. La Vera amb un carro negre
carregat de paperassa em treu de les meves cabòries. Ens saluden. Fa dies que
no ve per l’oficina i li pregunto si és que l’han traslladat a un altre departament.
M’explica que ha estat de baixa perquè la seva mare ha mort. De peu davant la Vera un forat negre s’obre a
les meves entranyes. La mort l’aroma etern de la vida. Li dono el condol per la
pèrdua, i una abraçada. Em diu que ara
la seva mare descansa en pau. I no sé perquè estranya raó penso en “El
vol de la papallona” un documental quina temàtica està centrada en la mort per
tal d’aconseguir que les persones puguem mirar-la de front, sense pors. Llavors
apareixen al meu cap les paraules amb les que va finalitzar la tertúlia
literària l’Empar Moliner: “la vida és molt curta; la vida s’acaba de seguida”.
Les relacions, els
objectius, les enveges, els diners, els càrrecs, les traïcions silencioses, les
maquinacions, les intrigues laberíntiques, un amarg i tortuós sender en el curt
camí de la vida.
Badalona, 28 de
gener de 2015
Comentaris