PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

16 de gener 2015

PARAULES AMB AROMA

Paraules amb aroma,
És dijous. Mentre la gent desapareix amb les seves obligacions, uns a la feina i altres intentant trobar-la, jo cerco la manera de presentar-me a tu. Entro, al cafè Aràbic, a primera hora del matí, amb la lentitud enganxada al rellotge i el fred encadenat a les butxaques. Hivern estiuenc. Oloro el cafè i el seu màgic aroma, i decideixo que al llarg d’aquestes setmanes intentaré perfumar la paraula escrita per a què recreí altres móns, altres laberints; per a què pugui traslladar-te, a través d’un fil invisible, algun somriure, alguna llàgrima, alguna pregunta, algun interès. L’emoció del sentiment, l’interrogant inesperat, l’alegria pel descobriment o l’aroma èpic dels grecs. 
Serà un aroma distint, a vegades profund, altres juganer, altres incisiu, altres lleuger. Un aroma que et porti records de la infantesa: la nina descolorida o la pilota de drap. El bafor dels primers petons amb sabor a mel. L’essència densa dels amics enyorats. L’olor salvatge dels llibres de romances o de cavalleries. El perfum fresc de la brisa del mar, la fragància humil de les paraules, bàlsam inconscient de nocturnitat. L’aroma de la paraula viva per parlar dels dubtes existencials, per descriure la fugacitat que envolta la realitat, per enraonar de deliris i de cordures, per conquerir la soledat, per ficar-se en altres vides, per millorar en l’escriptura, per mirar cara a cara a la mort i enfortir-nos amb l’amor.
Ara escric aquestes ratlles asseguda davant una taula rodona de fusta antiga. El cambrer em porta la tassa ben calenta. Miro per la finestra, el sol de l’hivern es cola per les fulles de les palmeres, la paraula inquieta intentant fugir de la pàgina blanca per ascendir als teus ulls, i traslladar-te somriures trencades; ancians abandonats d’il·lusions; polítics artificials; nens amb l’ànima desnodrida; obrers sense nòmina ni obra; medicaments trastocats; malalts angoixats i cansats; dependències amputades. Quin fred afora, lector/a, quanta aflicció en aquesta societat de marbre i gel. Observo per la finestra, la soledat de la gent, les passes desolades, la tristesa virtual o real; l’atur, les hipoteques, el copagament, els atemptats, la violència de gènere, la corrupció, la por, la deshonestedat, les injustícies. Miro per la finestra amb el nas obstruïts per tantes fetideses, i penso que m’agradaria olorar a un jove que no tingués que marxar del país; o a un ancià que l’han tornat les preferents; o a una parella que l’han retornat el seu pis; o a un nen que riu amb la boca plena de xocolata; o a una dona que torna a creure en si mateixa. Aromes que solidaritzin el món. Un llarg aroma a solidaritat. L’olor tendre de la infantesa, l’olor d’un llibre de poemes, la fragància d’una personalitat honesta. Aromes nets, profunds, agradables i suggerents. Olors que millorin el món.  
Sigui com sigui, nota a nota, paraula a paraula, vaig perfumant les idees, i resto a l’espera que la màgia egípcia dels antics aromes ens torni de nou apropar. Gràcies.  
Badalona, 15 de gener de 2015



0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas