LA MEMÒRIA SALVADA
El llaç vermell que
relligava les cartes es va trencar i les cartes es van soltar damunt la taula.
Va agafar una a l’atzar i la va obrir. Era una carta de l’avi a l’avia
explicant-li les seves penúries i fatalitats. Mai més es van tornar a veure.
L’avi va ser afusellat el 17 de novembre de 1939.
La memòria
històrica es comprèn com un esforç actual per part de la societat i de les
institucions d’un país, per recuperar part de la seva història passada; grups
encarregats de trobar restes d’un passat que es va ocultar en un moment
determinat de la història, és a dir, invisibilització i manipulació per
esborrar, definitivament, les senyals de certs grups o fets històrics. Aquests
grups de persones, sectors de la societat discriminats per diversos factors
(religiosos, ideològics, ètnics...) i, alguns fets històrics com la guerra
civil espanyola van voler ser apartats de la història. És per això, que la llei
espanyola de la memòria històrica, aprovada pel Congrés dels Diputats el 31
d’octubre de 2007, va permetre reconèixer, ampliar i establir mesures a favor
dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura
franquista. En paraules del expresident del govern José Luis Rodríguez
Zapatero,“una llei feta per atribuir homenatge i tribut a totes les persones
que van perdre la vida, la família, la pàtria”.
El proper dia 15
d’octubre de 2015 commemorem el Dia Nacional en record de les víctimes de la
guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista.
Coincidint aquest any amb el 75è aniversari de l’afusellament de qui va ser
president de la Generalitat Lluís
Companys. Un home d’esquerres, catalanista progressista i solidari, que va
defensar el catalanisme federalista del poble de Catalunya.
Com si les cartes
fossin, esperit viu, van esborrar els renglons tords de la història per escriure,
des de la veritat i el coneixement, un passat net.
Badalona, 7
d’octubre de 2015
Comentaris