POÈTICS PROPÒSITS

Ficaré la clau de la meva felicitat a la butxaca del meu abric i l’agafaré amb força per no perdre-la. Escoltaré la música dels països catalans i l’espanyola mentre vaig de Pep Ventura a Pompeu Fabra, i em delitaré amb la bellesa de tots els arbres que hi viuen al parc. Vigilaré on poso els peus per no perdre la línia recta del camí que arriba fins la mar. Inventaré fantasmes i els hi ficaré un cor per donar-les vida. Agafaré un vaixell i donaré la volta al món en un minut. Aniré al cinema del centre comercial Màgic sola, a primera hora de la tarda, a veure alguna pel·lícula que em faci sentir emocions; m’agraden les comèdies romàntiques, i soltaré alguna llagrimeta. Em posaré perfum darrera les orelles i deixaré que arribi fins l’ànima. Intentaré no pensar gaire en les coses que no tenen ni remei ni solució. Reflexionaré amb seny i posaré cada cosa al seu lloc: les finalitzades amb el calaix tancat, les emergents al calaix dels bons auguris. Espolsaré els patiments inútils i acolliré les sorpreses inesperades. Intentaré desembolcar els problemes d’autoestima: si veig que no m’estimen prou, en comptes de entristir-me pensaré que ells s’ho han perdut. Descobriré noves aventures, noves tendències i, de tant en tant, em regalaré unes sabates i un vestit de primavera. Tastaré bocins de xocolata tendra i d’eternitat ensucrada. Regaré una mica cada dia la rosa vermella que duc a la mà esquerra. Respectaré les normes socials i veïnals, encara que els lladrucs del gos del veí, em despertin cada matí abans d’hora. Amb el pretext de la literatura m’aproparé a Saltamartí i em compraré un llibre de poemes que em transformi la mirada. Em perdre alguna nit de festa i disbauxa a Titus i, ballaré com si ningú em veies. Cercaré un astrònom que li agradi mirar les estrelles, i li preguntaré pel meu destí. Endreçaré las  introspeccions vessades i escriure alguns poètics propòsits.

@paraulesambaroma

Badalona, 20 de febrer de 2017