TU BOCA

Espero i miro, sense voler miro o espero a què tu arribis. Estic convençuda que tu estàs. Estàs?, Vindràs?, Llegeix?. Bogeria de gramatitzar-me en tu, d'escriure i inventar amb les meves mans i els meus dits sobre tu, sobre la teva pell i els teus misteriosos llavis. Penso, i un sabor a menta en porta als voltants dels teus llavis i a llepar-los tendrament; tastar suaument la teva boca entreoberta, introduir el meu dit i sentir com el mossegues lleugerament. Escric les lletres del teu nom a la meva memòria entelada per la teva imatge, les trossejo recreant-me en cada so, i una enfiladissa inspiració s'apodera de les meves mans per plasmar una orquestra de paraules que sonen a tu.

PD: TU M'INSPIRES !