ANHELS

Anhels,

T’estimo amb tant afecte
que visc somniant desperta,
i forjo en els meus somnis castells
que s’esborren quan bufa el vent.

Sense tu sóc port sense calma,
poeta sense musa i sense lira,
cançó que es queda amagada
en la veu callada sense llavis
de l’ànima.

Et busco, no aconsegueixo trobar-te,
no arribés per més que t’espero
estàs en mi ser de manera distant
com les estrelles que adornen el cel.

Trist és viure com jo sense esperança,
és com naufragar amb el port en llunyedar
és exhaurir el sabor d’amargues fels,
com jo que estic morint de set per tu.

Vine a alegrar amb el teu amor
el meu dolorit patiment.
Nit sense llum,
necessito del teu foc.
Arbre sense flor
pel mirall dels teus ulls
fes que un brot vingui
a créixer al meu estèril cor.