CATALUNYA PROGRESSA: ENDAVANT L'ESTATUT

Miro la bustia de casa meva, hi ha un sobre blanc, llegeixo el remitent: El President de la Generalitat de Catalunya. L’obro i llegeixo:

“ Benvolgut conciutadà,
Benvolguda conciutadana,

Ha arribat l’hora de la veritat per a l’Estatut de Catalunya. Després de dos anys de treball intens i de superar els tràmits parlamentaris, el proper mes de juny, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tindrem l’oportunitat de decidir sobre l’Estatut en referèndum. No ha estat gens fàcil, però ara és el moment de demostrar que ha valgut la pena l’esforç que s’ha fet.

Els estatuts de 1932 i 1979 van significar l’inici de períodes creatius al nostre país. Amb l’Estatut de 2006 també serà així. Més i tot. I suposarà el més gran reconeixement de la nostra personalitat i la nostra identitat, des de fa segles.

El nou Estatut proclama i garanteix els drets i els deures de la ciutadania catalana; assegura més àmplies competències per a la Generalitat i estableix les bases perquè Catalunya disposi de més recursos per poder crèixer i progressar. És un Estatut per al futur. D’ara endavant serà una eina essencial per al nostre autogovern. D’aquí a pocs dies rebreu el text complet a casa vostra.

L’Estatut ha arribat fins aquí gràcies al treball de moltes institucions i forces polítiques, a les quals vull agrair l’esforç. I també gràcies a l’exigència de la societat catalana. És un èxit col.lectiu.

Ara és l’hora que exerciu el vostre dret de conèixer i valorar el nou Estatut. Ara és l’hora que prengueu la paraula.

Us demano que el proper 18 de juny aneu a votar al referèndum per l’Estatut.

Ben cordialment,
Pasqual Maragall

Barcelona, 12 de maig de 2006”

D’ara endavant Nou Estatut.