EL PONT

Mitjançant el llenguatge, els éssers humans expressem les nostres distintes creences, valors i experiències. La poesia és un pont entre les persones, que ens ajuda a entendre i a comprendre millor a altres i a nosaltres mateixos. La poesia expressa les nostres pors, esperances, anhels, pressentiments i sentiments, essent capaç de transmetre veritats que capten l'essència de la nostra humanitat, de la nostra bellesa.

Léopol Sédar Senghor va escriure: " Basta con nombrar algo para que bajo el signo empiece a surgir el significado"

Estaven allà,
arronsades
les paraules d'un llibre misteriós
que encara no sé com es diu
i que llegeixo en les tardes caloroses d'estiu,
aquestes tardes boniques, ardoroses
en què el teu record
és una vena que batega dins el meu cor,
com aquestes paraules que s'agiten a l'interior del llibre,
i volen sobre els ulls de la imaginació
enredant-se, de mica en mica, amb altres històries,
o en un capítol estimat
o en un capítol en blanc,
enredant-se amb la línia subratllada del tu nom.

Cridaré la meva fúria
als quatre vents,
el primer vent la portarà
més enllà del mar;
el segon vent l'endurà
a prop de la lluna;
el tercer vent la segrestarà
als confins de l'univers,
i el quart vent la deixarà
a la porta del teu cor.

Un darrera l'altre, s'amunteguen els teus records.
Passen. Saluden. Canvien. Se succeeixen. S'inventen.
Sóc jo la que construeix amb esperança i fe sobre el teu no res.
La que es veu despullada d'il·lusions etèries.
La que es veu vestida d'interrogants sense resposta.
Les columnes d'aquest quimèric castell,
són fortes i fermes com la meva voluntat.
Fortalesa màgica la meva,
en la que un cavall guerrer traspassa portes aïllades.
Camps de llibertat, muntanyes blaves
són l'horitzó d'una batalla guanyada a la terra del no res.


L'enfiladissa
m'està enredant
el cor.

La meva boca s'ha convertit
en font d'aigua cristal·lina
i els meus ulls estan plens
de flors de mil colors.

Mentre penso
continua omplint-se de fulles verdes
el camp del meu pensament.
Les branques s'agafen al meu cos;
segueix creixent l'enfiladissa
i cada cop tinc menys moviment.

Els meus dits han quedat aturats,
i les paraules s'han espantat,
l'enfiladissa vol enredar-les
en el laberint dels pètals descuidats.