EQUIPATGE MENTAL

L'avió baixa travessant els país dels núvols blancs. Manca poc per aterrar a l'aeroport de Barcelona. El sol ple de maig il·lumina el terra i fa que tot brilli com plata recent netejada.
Quan l'avió aterra, s'apaguen totes les senyals de prohibició, i comença a sonar una música melòdica de fons. És una versió orquestral de Louis Armstrong "What a Wonderful World" (Que món meravellós, taral·lejo la cançó:

" Veig arbres verds
roses vermelles també
les veig florir, per a tu i per a mi
i penso... que món meravellós
veig blaus cels i blancs núvols
el brillant i beneït dia,
l'obscura i sagrada nit
i penso... que meravellós món.

Els colors de l'arc iris,
són tan bells en el cel
també les cares de les persones
que passen,
veig amics saludant-se i
preguntant-se com estan
ells realment
estan dient que t'amen.

Veig nens plorar, els veig créixer
ells aprenen i aprendran molt
més d'allò que jo vaig poder
i penso... que meravellós és aquest món
I penso... que meravellós és aquest món."

Com sempre, aquesta música em commou, però aquesta vegada com no l'havia fet en altres ocasions. Quan l'avió s'atura del tot, em descordo el cinturó i les meves inquietuds alhora; començo a treure la bossa i la jaqueta del compartiment de sobre del seient. Sento una mica de mareig i sec.

"Havia passat temps i encara recordava perfectament les seves faccions, la seva veu i les seves frases regalades: Te'n recordaràs sempre de mi!. Si cada ànima és i es converteix en allò que contempla, la seva ànima estava congelada, s'havia oblidat de com es parla i es mira a algú que se sent de veritat. Els seus silencis penetrants li protegien d'allò que no controlava. La seva memòria l'anava corroint com el corcó dins la fusta d'un vell armari. Aquella imatge que volia esborrar tornava amb la força d'un bumerang."

L'hostessa s'apropa i em pregunta si no em trobo bé, li dic que no em passa res, i li agraeixo la seva preocupació. Tant sol és un record que viatja amb mi, i que a vegades pesa més que el propi equipatge de mà.