PARITAT: LA REALITAT DEL SEGLE XXIII?

Actualment s'ha constatat la gran evidència: la mínima presència de la dona en els llocs directius o en els consells d'administració de les empreses, i també les diferències salarials en els mateixos càrrecs.
Aquesta situació es deu a què existeix un gran fre per part de la població masculina en els llocs de direcció, ja que l'accés de les dones a aquests llocs pot significar un desbancament per a ells, i també per les circumstàncies familiars, allò que obliga en moltes ocasions a renunciar a la seva carrera professional.
El nostre govern socialista, amb l'aprovada llei d'igualtat estableix que totes les empreses, independentment del seu número de treballadors, hauran d'acordar, en el marc de la negociació col·lectiva mesures o plans d'igualtat entre homes i dones. En el cas concret de les societats amb més de dos-cents cinquanta treballadors serà obligatori crear plans d'igualtat que impliquin un conjunt de mesures d'accés a l'ocupació, promoció, formació, retribucions i ordenació del temps de treball.
A demés, la nova llei recull mesures específiques per a prevenir l'empait sexual al treball, resta encara pendent el tema de l'empait moral. Per altra part, el govern de la Generalitat, a través del departament de treball i indústria, ha aprovat tota una sèrie d'ajuts destinades a subvencionar els projectes per desenvolupar un pla d'igualtat en la empresa que cobrirà un 70% de cost total que signifiqui el pla amb un màxim de 8000 euros. A més a més, hi ha altra modalitat que contempla ajudes per aquelles companyies que vulguin contractar a un agent per promoure les bones pràctiques. Aquestes iniciatives, fins el moment sense precedent en Espanya es complementaran amb una llei que proposa la creació d'una comissió d'igualtat en l'empresa en la que entren les dones i també altres col·lectius de risc d'exclusió, com són els minusvalids i els estrangers.
Les dones continuem essent víctimes de la discriminació laboral, malgrat els esforços de l'administració i d'alguns empresaris per millorar aquesta situació. Prova d'això són les diferències salarials i la clamorosa absència de les dones en llocs directius. De moment, encara, hem de continuar parlant molt més de conciliació laboral i familiar per a la població en general, homes i dones, per arribar així a una igualtat de drets i obligacions.
Només quan l'aire de les empreses, dels àmbits de gestió política porti cada cop més sovint aromes d'igualtat entre dones i homes començarem a caminar junts per fer possible una societat més justa i feliç. No esperem al segle XXIII.