PARAULES AMB AROMA SOCIALISTA
Paraules amb aroma
socialista,
Com sé que el meu
blog no el llegeix ningú em puc permetre el luxe de parlar amb total llibertat,
com aquell que parla amb un vell amic, una tarda d’estiu prenent un cafetó en
una terrassa, a prop del mar. Ara mateix acaba de passar un tren en direcció
Mataró. Quina meravella! la meva ciutat gaudeix de cinc magnífics quilometrés
de platja. Ah! em presento em dic Mari Carmen , i el nom del meu blog és:
Paraules amb Aroma; paraules amb aroma perquè sempre he estimat les paraules; amb
l’A majúscula d’Amor, que és l’energia més poderosa que tenim les persones. Per
donar-te algun detall de les meves inquietuds et diré que m’agrada el cinema,
el ball, la lectura i el mar, i fa molts anys que milito al Partit Socialista
de Badalona.
Quan era jove vaig
estudiar el batxillerat a l’Institut Eugeni d’Ors situat, al barri de Sant Roc,
des de llavors han passat uns quants anys. Les persones que em coneixen,
almenys una mica, saben que sóc una fidel enamorada de la meva ciutat, de la
seva Rambla, del seu mar, del seu Museu, del barri de Dalt de la Vila , de Sant Jerònim de la Murtra , de Can Miravitges, del
Barri La Salut ,
del Parc del Turó Caritg, del Parc de Ca l’Arnús..., i molts racons i llocs més
on podria continuar estendre’m. Sempre he trobat a Badalona una ciutat amable,
generosa, oberta; una ciutat entranyable i acollidora.
Quan estudiava a
l’institut, eren els anys que anava a peu per tot arreu de la ciutat, des de la Salut a Sant Roc, des de
Sant Roc al Progrés, des del Progrés a la Rambla , des de la Rambla fins a Dalt la Vila , des de Dalt la Vila fins l’Avinguda Marti
Pujol...; eren els dies que anava a estudiar primer a la biblioteca del carrer
del Temple, després a la biblioteca del Museu, en aquí faig un petit parèntesis
per assenyalar que Badalona té el privilegi de comptar amb un dels millors
museus de Catalunya. Al Museu vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Glòria Pérez , la dona que
durant uns anys ha estat la directora de la Biblioteca Nacional ,
anys enrera, coincidiria amb ella, essent directora de la biblioteca de Casa
Cuberta a un taller de lectura organitzat per la mateixa biblioteca. Faig menció
de la Gloria ,
perquè en tinc un bon record del seu tracte i tarannà, i a més és una més de
les persones que a Badalona s’estimen les paraules, com la nostra escriptora la Sílvia Soler , en Gerard i la Sílvia en la llibreria
Saltamartí, la resta de llibreters, en Joan Soler i Amigó, i tantes altres
persones que fan que la Cultura
amb Majúscules creixi a Badalona, perquè Badalona té el privilegi de comptar
amb molta gent que fan belles, les Paraules.
A l’Eugeni D’Ors vaig
conèixer, junt amb les meves companyes de pupitre i d’adolescència, a en Xavier
Soto, que em pau descansi. Un jove intrèpid i valent, defensor tenaç de la ideologia
socialista a les joventuts socialistes de Badalona. Sí va ser a l’institut on
vaig tenir el regal de poder escoltar dels seus llavis l’ideari socialista. Li anomenàvem
el noi de la piga, perquè tenia a la cara un lunar que li ressaltava, de manera
atractiva, la força humana que duia al seu interior. En Xavier tan sols amb
vint-i-dos anys va ser el Diputat més jove d’Espanya, la biblioteca de Llefià
porta el seu nom com a reconeixement a la seva trajectòria política, que
malauradament va ser intensa però breu. Quan a les assembles de l’institut l’escoltaven
parlar i enraonar, no teníem cap dubte de què aquell jove arribaria lluny. Ara
mateix em sembla veure’l pujat a dalt de l’escenari de la sala d’actes, i el so
dels aplaudiments que produïen les seves intervencions. La força dels seus ideals
socialistes i el coratge dels seus arguments, (llavors la democràcia començava
a caminar) feien volar les seves paraules, més enllà de la porta de l’institut.
Des de llavors la nit a donat lloc a moltes matinades.
Des de què va
començar la democràcia, Badalona quasi sempre ha estat governada pels socialistes, i malgrat les errades que
s’hagin pogut ocasionar, els/les socialistes sempre ens hem estimat Badalona.
El socialisme a fet créixer Badalona en tots els sentits, a fet que disposés de
una sanitat pública i de qualitat, l’hospital de Badalona i el desenvolupament de
Can Ruti en són bons exemples; s`han construït carrers, places i voreres
aixecant barris dignes i de qualitat; s’ha fet que l’escolarització arribés a
tots els nens de la ciutat; s’han construït escoles i guarderies; s’ha preocupat
per a què la gent gran tingués la teleassistència i un servei de telefonia
destinat a minvar en alguns casos la solitud que pateixen algunes persones
grans; s’ha treballat per desenvolupar, dia a dia, una ciutat humana i
solidaria. De ben segur que algú sempre tindrà coses a dir tant a favor com en
contra d’aquests fets, però de ben cert és que els/les socialistes hem
treballat al llarg de totes les legislatures, amb seny i lleialtat, per a què
els ciutadans de Badalona ens sentíssim orgullosos de la nostra ciutat.
Aquesta ullada al
passat ha vingut per subjectar-me encara més a les meves arrels socialistes, al
perfum de la meva rosa vermella, als meus valors socialistes: tolerància,
treball (individual i col·lectiu), solidaritat, justícia social, igualtat,
honestedat, honradesa, humilitat; per treure del record a moltes persones que
ara no hi són entre nosaltres, i que amb el seu petit gra de sorra també van
ajudar a estendre i a fer gran el socialisme; per intentar no oblidar mai que les
bones paraules, els bons sentiments, els bons comportaments, i els bons somriures
són la clau del Socialisme, la
Felicitat i l’Amor.
PD: Només dir que
espero que el diumenge 24 de maig Badalona torni a ser Socialista!!!
Badalona, 21 de
maig de 2015
Comentaris