PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

12 de maig 2015

S'OBRE LA PORTA

S’obre la porta,

Maig. S’obre la porta del matí i es perfecciona la rodonesa del sol. Els fulls són flautes quina música es porten lluny qualsevol indici de tempesta. La paperassa juga amb la meva ment com un jugador d’escacs una partida de torres i d’alfils. Som un gra de sorra perduts dins el gran desert ciutadà. Ningú es coneix.

Maig. S’obre la porta i apareixes sense avisar. L’energia crea un camp magnètic entre l’aire de la vida i el silenci de la mort. Miro com la foscor dels ulls rellisca per damunt dels objectes, i sento la frescor de les paraules passant per la pell del clatell.

Maig. S’obre la porta i es manifesta el món de la creació. Respirar. Crear i viure. Viure i pensar. Oblidar l’angoixa de la maduresa i acollir el somriure de la infantesa. L’home pinta, balla i juga com quan era un nen. Riu, inventa i canta sense cap mena de por; es torna nen i crea; es torna adult i mor.

Maig. S’obre la porta i escolto el teu llenguatge. Discret i reservat. Recullo les teves paraules i les vesteixo de creativitat. No puc resistir-me, no puc callar; les paraules s’apoderen del silenci i comencen a bellugar. Miro el teu rostre impassible, el significat de les teves empremtes, la cavallerositat dels teus gests, el remolí dels teus rebels cabells, i em llanço al món de la fantasia.

És dimarts i algunes persones han desaparegut dins de casa, altres als carrers, altres als treballs. És un matí força il·luminat, en tots els sentits, mentre algunes persones conversen amb déu, altres amb els polítics, el periodista amb els tertulians, els poetes conversen amb les muses. És un matí d’interioritats. Tot està dins nostre. Les meves paraules i jo passegem per un món creatiu, per uns carrers de Badalona que arriben fins el mar. M’endinso amb la paraula, en les profunditats del matí, en l’alegria de la primera hora del matí, en la inesperada presencia de maig. S’obre la porta.



Badalona, 12 de maig de 2015

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas