14 ABRIL

Tingueu la seguretat que la República sabrà vetllar pels interessos del Poble:
La Segona República Espanyola va ser el règim polític pel qual es va regir Espanya en el període que abasta des del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la mateixa i de la sortida del Rei Alfons XIII d'Espanya, i l'1 d'abril de 1939, data de la victòria definitiva de l'abandonament autoproclamat nacional, és a dir, el dels aixecats contra la República el dia 18 de juliol de 1936, anomenats així en oposició als lleials a ella, als que es coneixien com republicans
Manuel Azaña va ser la persona més important d'aquest període, un dels polítics i oradors més importants del segle XX en la política espanyola a demés d'un notable periodista i escriptor.
La Constitució de la II República va suposar un avanç notable en el reconeixement i defensa dels drets humans per l'ordenament jurídic espanyol i en l'organització democràtica de l'Estat: va dedicar quasi un terç del seu articulat a recollir i protegir els drets i llibertats individuals i socials, va ampliar el dret de sufragi actiu i passiu als ciutadans d'ambdós sexes majors de 23 anys i va residenciar el poder de fer les lleis en el mateix poble, que l'exercia a través d'un òrgan unicameral que va rebre la denominació de Cortes o Congrés dels Diputats i, sobre tot, va establir que el Cap de l'Estat seria en endavant elegit per un col·legi format per Diputats i compromissaris, i aquests a la seva vegada eren anomenats en eleccions generals.
Tots ells són distintius de la preocupació republicana per la sobirania popular i la democràcia efectiva, per això és possible enunciar una sèrie de principis que la Constitució va incorporar o reafirmar com elements essencials del ordenament jurídic espanyol:
El principi d'igualtat dels espanyols davant la llei, al proclamar a Espanya com "una república de treballadors de tota classe".
El principi de laïcitat, pel qual s'anava més enllà de la separació entre l'església i l'Estat per endinsar-se en un àmbit de total eliminació de la religió de la vida política.
El principi d'elecció i amobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de l'Estat.
El principi monocameral, més acord a la democràcia, que suposava la eliminació d'una segona cambra aristocràtica o d'estaments privilegiats pel qual el poder legislatiu seria exercit per una sola cambra.

"...y antes de las seis de la mañana habíase congregado el pueblo en la plaza que se iba a llamar de la República, y los concejales electos del domingo, por su parte, habiéndose presentado en la Casa Consistorial con la intención de hacer valer su investidura desde aquel instante, se constituyeron en sesión solemne, acordando por unanimidad proclamar la República. Acto seguido fue izada la bandera tricolor en el balcón central del ayuntamiento, y Juan de los Toyos dio cuenta desde él al pueblo congregado, que a partir de aquella hora los españoles estábamos viviendo en República.
(Toribio Echevarria, Viaje por el país de los recuerdos)".