SENSE SOROLL

EXERCICI DE MEMÒRIA:

Estimar-te en aquesta terra
que em va transformant
de flor tancada a flor oberta.

Estimar-te en aquest instant
que es fa present viu
i que m'acosta el record
dels teus llavis oberts.

Estimar-te en aquest silenci
que vas creant, amor,
de distancia i llunyedat.

Estimar-te amb entusiasme,
per despullar les pors
enganxades al vestit transparent
de la meva passió dislocada.

Estimar-te perquè vaig veure
un solemne raig de sol,
passejar pels nostres ulls.

Estimar-te amb tota
aquesta valentia,
sentint que aquesta emoció
és el goig ple,
a l'habitació tancada
de les meves artèries.


SENTIR EL TEU SILENCI:

Un missatge, una pregunta?

SILENCI, SILENCI.

El punt cau de l'interrogant
i la pregunta desapareix.
L'enigma es converteix
en afirmació.

SILENCI, SILENCI.

No hi ha soroll darrera seu,
prudentment un pensament a
donat pas a una
resposta callada.

I, malgrat sentir:
SILENCI, SILENCI.

No deixa de somriure,
sap a que a ell li agradaria.

.........................................................