PLATÓ VISITA CORNELLÀ

El dissabte a la nit mentre la pizza es refredava, (moment rodó), omplia una copa de vi negre, i el Barcelona ficava el seu primer gol al Madrid, una sement (ficada per un daimon desconegut i juganer) va començar a germinar al seu cap. Va pensar:- perquè no provar a fer una versió internàutica del Mite de la Caverna de Plató? i la sement va començar a créixer dins la seva caverna.

"Imagineu-vos a una persona que habita en una cambra tancada, que està asseguda de cara a la pantalla d'un ordinador, lligada de peus i mans, de forma que només pot mirar envers el cristall de la pantalla. Davant d'ella, la pantalla i per darrera d'ella uns éssers que s'assemblen a les persones. Darrera d'aquestes figures, crema una foguera imaginativa, i es dibuixen ombres de lletres contra el cristall de la pantalla. Per tant, allò únic que pot veure aquesta habitant de l'habitació clausurada, és aquest teatre d'ombres de lletres.
Ha estat seguda en la mateixa posició des de què va néixer, i per això creu que les ombres de lletres és l'única realitat que existeix. Imagineu-vos ara que l'habitant segrestada comença a preguntar-se d'on venent totes aquestes ombres de lletres que veu al cristall, i després de molts intents aconsegueix deslligar-se dels seus lligams. Què creun vostès que succeirà quan miri la figures que hi ha darrera de la pantalla? Ho primer que ocorrerà, és que la fort llum d'ells l'encegaran, però si aconsegueix travessar la pantalla i el foc, i sortir a la naturalesa, la llum del dia l'encegarà encara més. Però després de haver-se refregat els ulls, s'adonarà compte de la bellesa de tot allò que l'embolcalla, i veure que les ombres de lletres són només còpies dolentes de la realitat. Però, llavors també es preguntarà a si mateixa, d'on venen tots els animals i les flores?. Aleshores podrà veurà el sol brillant al cel, i comprendrà que és el Sol qui dóna vida a totes les flors i animals de la naturalesa, de la mateixa forma que abans podia veure ombres de lletres a l'habitació tancada , gràcies, a una foguera imaginativa".

La pizza es va refredar completament, el Barcelona i el Madrid van empatar, l'inquiet daimon va marxar de la seva caverna, i en aquell moment deslligada de les seves quimèriques fantasies, va pensar que havia estat el company José Luis Rodríguez Zapatero, el Sol, que havia il·luminat conjuntament amb altres astres Pasqual Maragall, Josep Montilla, Manuela de Madre, Joan Clos, el cel socialista dins de la celebració dels dos anys de govern al pavelló de Cornellà de Llobregat. Importants van ser els llamps de llum que el company José Luis va llançar:
"l'estatut com a una afirmació de la Catalunya moderna i de l'Espanya Plural", "no pot haver cap força política d'esquerres que digui 'NO' a un Estatut que amplia drets als ciutadans, amplia les competències, que aporta un millor finançament per a Catalunya que permetrà dur a terme més mesures socials, que és el que volen els catalans"...
Però per damunt de tot les paraules i intervencions, aquest acte romandria a la seva caverna interior per la nova iniciativa de Pau a Euskadi.
La Pau: el raig de sol que habita en tots els cors dels/les companys/es Socialistes de Catalunya i de la resta d'Espanya.