BLAU

BLAU

La tela és fosca com la part oculta de l’ésser humà; la seva negritud cobreix algunes esperances, alguns anhels. Somnis morts, somnis que mai trobaran el camí correcte per realitzar-se, il·lusions perdudes entre sanglots congelats. Gel que talla les entranyes quan el patiment n'obre les portes i corre a la trobada. Ulls mullats que senten la punxada d’un ganivet capaç de travessar totes les capes de l’ésser; vestidures que al llarg dels anys han anat protegint-lo, i ara despullat de qualsevol sentiment tremola indefens amb tota la intensitat del món, sentint cada dia més a prop la dissolució. El cel és al pensament. Cel infinit que no pot tocar, però que mira des de la petita existència, bellesa excitadora d’emocions i de sensacions intenses. Plou. Gotes de pluja que calen, calladament, fins ensorrar totes les resistències. Pensaments eterns que viatgen des de la terra al cel, del cel a la terra, cercant històries d’éssers humans que dialoguen i conversen des de l’enteniment i la comprensió. Set de vida; aigua transparent que es precipita amb força pel riu d’una memòria finita, estavellant-se dins la immensitat d’oceans plens de misteris i d’encants, de silencis i de remors, de colors i de tonalitats. Alquímia de color que permet transformar l’argent en or, la guerra en pau, la tristor en alegria, la ignorància en coneixement i l’obscuritat en llum. Llum de blau, de cel, de mar, d’ulls, de pluja, d’inspiració, d’alegria, d’interès, de confiança, d’amabilitat... Blau d’univers infinit: blavós, blavenc, blavís, atzur, blau cel, blau marí, lapislàtzuli, blau d’ultramar, blau d’indi...

Blau entenedor dins del cor d’un ésser humà.