PROSA POÈTICA

He tornat a sentir aquell moviment que es va produir amb els romàntics: em rebel·lo davant qualsevol norma que m’impedeixi expressar els sentiments; mantinc una actitud idealista davant la realitat que m’envolta; tota bellesa és veritat. Ara en aquest segle, en aquest món globalitzat, persegueixo un camí ocult; un camí llarg, perillós, poblat d’absències, de paraules i de silencis, il·luminat per un anhel: Tu.
Et penso amb enyor i guardo dintre meu tots els records: poemes, cartes, dibuixos, paraules, veus, llocs... No hi ha dues persones iguals, la naturalesa no es repeteix però amb tu va marcar un punt equidistant. M’escoltes? Pot ser que em repeteixi però la memòria es nodreix de repeticions, i jo encara continuo escrivint membrances passades que no he pogut oblidar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Good fill someone in on and this enter helped me alot in my college assignement. Say thank you you as your information.