EL TRAJECTE SECRET


El trajecte secret

Darrere les paraules el teu nom es transforma en vaixell i les lletres són el transport que em permeten navegar envers tu. És un viatge en solitari, on no hi cap ningú (família, parella, amics, amigues, companys de feina, veïns…). És el meu viatge privat; és el meu camí invisible. Quan arribo a l’habitació inexistent buido la maleta plena de mots inventats. Surto al carrer i els meus ulls fan un repàs detingut de la quotidianitat que m’envolta. Aquest és un moment petit i ple de felicitat. Passejo, sense pressa. Aleshores penso que fa temps que vaig comprar el bitllet d’aquest quimèric viatge. El meu trajecte secret i el meu trajecte oficial conviuen ordenadament.
Arriba juny! Juny és el més de les teves absències i cada record és converteix en una carícia que penja del cel. Abans de conèixer-te creia en el poder de la paraula i ara sé que allò era veritat, ara sé que amb tu la paraula es converteix en temps. El temps amagat de l’ànima. El temps atemporal. De tant en tant, sense poder evitar-lo surto d’una de les meves possibilitats per trobar-me amb una altra, és una trobada secreta, plena de misteri i atracció. Eros en acció. Recordo la teva aparició i la teva mirada segura, sense dubtar vaig entrar en ella sense saber fins a on arribaven els horitzons del teu esguard. El dia en què mori la meva memòria, més no la teva mirada, aquell dia hauré baixat al regne de la nit i la foscor.

Comentaris