EL DARRER VIATGE

El darrer viatge

Sé que tinc que fer un viatge i la veritat és que em dóna por, tanta por, que em resulta difícil de parlar-ne; però avui si me’l permeteu, voldria intentar-lo. Crec que aquesta darrera excursió sense cantimplora (ja sento com se’m seca la gola) ni retorn és l’aventura més significativa i transcendental de la vida dels éssers humans, i mai ens aturem gaire a pensar-hi sobre ella. Perquè?... Dolor de vida! És en aquest últim destí on restem despullats de totes les materialitats, de tots els records, de totes les experiències viscudes. Silenci de vida, silenci de mort. En aquesta aventura diuen que un se sent lleuger com les branques d’un arbre acaronades pel vent, doncs només l’ànima o l’esperit és el que marxa d’acampada a un altre lloc. Qui sap envers que confins de l’univers anirem a parar?.
En aquest últim viatge l’ànima no necessita endur-se res. No necessita saber els horaris dels trens, dels avions, dels vaixells ni de cap altre mitjan de transport. L’equipatge li és innecessari, el cos desapareix, cremat pel foc o bé per la seva lenta decrepitud sota terra; una caixa de fusta acollirà el cos mort per tota l’eternitat. L’ànima no necessita omplir la maleta de penyores inútils, només la seva energia serà el vestit que la cobrirà del fred i del calor; del sol i de la lluna, de la pluja i del vent, de l’alegria i la tristor. No ha de pensar si ha de ficar el vestit de dia o el de nit, els pantalons de vestir o els texans, el banyador o el bikini, si les sabates blanques o les vermelles, si la tovallola de bany o la de bossa... No ha de pensar en rutes, en itineraris, en guies, en aventures individuals o col·lectives. No ha de portar la cambra fotogràfica, per fer mil i una fotografia, que no podrà deixar com a testimoni en cap àlbum, ni de paper ni digital.
Recordo que un dia d’hivern, de forta pluja, una tarda plena de diàlegs sense cap mena de sentit, algú va dir que al més enllà no hi havia res a veure, ni digne de ser recordat, ni fotografiat. Com si algú hagués pogut parlar d’allò que passa en aquell altre món desconegut i secret. L’ànima no ha de pensar qui són els millors companys de viatge, ja que és un viatge en solitari.
Aquesta aventura és una gran fita que no podem organitzar des de cap agència de viatges, només la nostra vida, les nostres inquietuds, i la nostra trajectòria personal seran les veus que ens acompanyin en moments de solitud que ens permetran anar planejant i pensant sobre el nostre darrer viatge.