QUADRAT

Escric unes línies en una pàgina blanca. Estic desperta i veig amb claredat el llibre, al costat de la tauleta de nit. Serà una breu reflexió. Sempre em deixo seduir per aquesta mena d’escrits. Paraules que m’atrapen, que em fan despendre del meu cos material, sentint-me tan despullada que l’ànima se m’escapa per tots els porus de la pell. Miro el llibre que encara no he acabat. Mentrestant em recordo de tu. Pot ser que siguis a Badalona, on ens van veure la primera vegada. Aquell dia, al cafè Cayo Largo, vas escriure sense saber-lo una història plena de secrets invisibles, des de llavors tot penetra en mi amb més intensitat i he descobert un interior que ignorava. He escoltat el meu propi silenci i he après a mirar el món d’una altra manera. Ara sóc veritable, un pensament buit de fal·làcies i ple de significacions reals més enllà d’un imaginari fictici. Paraules que cerquen el teu lector amagat.

Comentaris