ULLS DE GLAÇ

Ulls de glaç,

Uns mesos després, davant la finestra del menjador un dia de pluja agosarada, sense saber ben bé perquè August Paez va recordar aquella tarda en què va ser espectador d'un atracament. Barcelona era una ciutat cosmopolita, composta per gent de tot arreu. Els canvis s'havien produït tan ràpidament, que malgrat tots els radiants indicadors de benestar, hi havia cada vegada més lladres, cleptòmans, saltejadors, mentiders...

Aurora Canada, era una dona que havia sabut sobreviure no gràcies a l'esforç del treball sinó als seus enganys, als seus fraus, als seus trucs. Era una dona sense escrúpols, freda com la neu, que amb un semblant dolç sabia conquerir sense dificultats a les seves víctimes.

Va veure una dona gran vestida de negre, devia tenir sobre uns seixanta-cinc anys. Va veure una dona jove, devia tenir sobre uns trenta-cinc anys, vestida també de negre, amb unes ulleres de sol que li tapaven la cara. Va veure com la senyora gran ficava la llibreta d'estalvis dins del caixer automàtic i, com la jove s'aprovava per la seva esquena. Va veure paraules, somriures i gestos per part de la jove. Després, al cap d'una estona, al carrer, va veure com la senyora plorava, mirava la llibreta d'estalvis i, entre sanglots deia que li havien robat 1000 euros. A l’instant va pensar que la senyora gran havia estat víctima d'un atracament.

Mentre mirava per la finestra, encara plovia, va pensar que ell havia estat sense saber-ho amb certesa testimoni d'un de tants robatoris que es produeixen a les grans ciutats. En aquella Barcelona, on la desconfiança i la por, s'havien convertit en penyores habituals dels ciutadans, convivint sota el mateix sostre que la indiferència i la insensibilitat. Una nova ciutat que anava naixent, desconeguda per a ell mateix. Una ciutat on quasi tothom començava a ser un estrany per als ulls dels altres.