DARRERE LA PORTA

Els seus pensaments gravitaven contínuament sobre la seva il·legalitat. Com sobreviuria en aquí? Desitjava amb impaciència que arribés un dia en què se sentís integrat, acceptat per aquells que ara el rebutjaven, per aquells que es preguntaven qui era, d'on venia i què volia? Per aquells que tenen por d'obrir les portes a aquells que arriben d'altres móns, intentant trobar un lloc on poder viure, treballar i cercar la possibilitat de ser un membre actiu i responsable dins de la comunitat. Aquest és el seu íntim pensament i sap que s'esborrarà quan percebi que els altres li són propers, li són amics. De moment ell, és l'estrany, encara no forma part del clan, de la família, del país, no forma part del grup. Allò que encara el sosté, en aquestes dures condicions de la seva subsistència, és la il·lusió de què un dia al llevar-se deixi de notar la sensació de ser un objecte, una mercaderia, per sentir-se un ésser humà, un subjecte viu i actiu d'una societat on les diversitats són sinònim de llibertat.
Un descobreix l'ésser humà amb més justesa en l'estrany, perquè és l'amor a l'estrany el que permet esvair el nostre narcisisme, estimar una persona no perquè s'assembli a mi, sinó estimar-la per les seves peculiaritats i diferències. Quan deixem que l'estrany arribi a ser plenament humà per a nosaltres és quan l'enemic desapareix perquè l'hem fet veritablement humà. Només podem estimar l'estrany si transformem el jo en tu. La nostra experiència humana consisteix a sentir que res humà ens és llunyà, que un ésser humà pot comprendre l'altre perquè tots dos participem en els mateixos elements d'una existència humana limitada, però aquest aprenentatge solament serà possible quan arribi el dia que s'ampliïn les esferes del coneixement, de l'educació, dels valors...
Si alguns diuen que l'esperança és el somni de les persones despertes, ell una nit darrera l'altra procura que els seus anhels dissolguin els seus temors. Mentrestant es desperta i veu que està lluny de les seves arrels, del seu lloc de pertinença. Al seu costat hi ha altres companys en la mateixa situació. A l'altre lloc de la foguera, un d'ells, envoltat per una manta prima, dorm, es regira i barbolla algunes paraules en el seu idioma, potser cridant a aquells que va haver-hi d'abandonar per tractar de trobar un futur millor. Ell intenta tornar-se a adormir però té por de veure's assetjat per un malson que el persegueix: un mar agitat i fosc l'atrapa dins les seves onades. Demà, un cop més, anirà a fer cua per buscar les claus que li permetran obrir les portes d'un nou futur.